Pekaia
Significat de Pekaia
(heb. Peqajyâh, «Yahweh ha obert» [els meus/els seus ulls] o «Yahweh ha observat»).
Divuitè rei (si s'inclou a Tibni* en el número) del regne del nord de
Israel. Va regnar en Samaria durant 2 anys (c 742-c 740 a. C.), però res més es
sap d'ell, excepte que va ser dolent com el seu pare, Manahem, i va seguir amb la
adoració del vedell de Jeroboam I (2 R. 15.22-24). Va ser assassinat per Peka,
un oficial de l'exèrcit, que després va usurpar el tron (v 25).
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEKAIA
PEKAÍA segons la Bíblia: «Jehová ha obert (els ulls)».
Fill de Manahem, ho va succeir sobre el tron d'Israel cap a l'any 737 a. C., regnant dos anys, i adoptant el culte del vedell d'or que Jeroboam I havia instituït.
«Jehová ha obert (els ulls)».
Fill de Manahem, ho va succeir sobre el tron d'Israel cap a l'any 737 a. C., regnant dos anys, i adoptant el culte del vedell d'or que Jeroboam I havia instituït.
Pekaía va ser assassinat en el seu palau de Samaria per Peka, un dels capitans del seu exèrcit, que va usurpar el tron (2 R. 15.23-26).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).