Peka

Significat de Peka

(heb. Peqaj, [Déu] «ha obert» [els ulls], «ojiabierto [alerta]» o «passar per
alt»; cun. Paqaha; també apareix en les Cartes de Laquis*).

Decimoveno rei (si s'inclou a Tibni* en el número) del regne del nord de
Israel. Va usurpar el tron en assassinar a Pekaía, de qui havia estat un oficial
de l'exèrcit.

Hi ha raons -basades en uns certs sincronismes entre Judà i Israel en 2 R., i en
dates dels reis assiris contemporanis esmentats en la Bíblia- per a creure
que Peka no va comptar els seus 20 anys de regnat (2 R. 15.27) des de la mort de
Pekaía, sinó que va incloure el regnat dels seus 2 predecessors, i va cridar a l'any en
que assassí a Pekaía el 12è en comptes de 1r (vegeu CBA 2:87, 153, 154). Si fos
així, només va regnar uns 8 anys (c 740 a. C.-c 732 a. C.). És possible que pretengués
la corona poc després de la mort de Jeroboam II (c 753 a. C.), o que fes
la seva afirmació només després d'haver ascendit al tron, al·legant que havia estat
el legítim rei durant els regnats de Manahem i Pekaía, encara que no estigués
governant; o que va governar per algun temps sobre part de l'Israel oriental
abans de prendre el tron sobretot el regne. Va ser aliat de Rezín de Damasc,
probablement en una coalició amb diversos altres reis locals de l'oest de
Àsia, contra Tiglat-pileser III, com ho indiquen els registres cuneïformes
assiris. Aparentment, Acaz de Judà no es va unir a aquesta aliança; i pot ser
ésta la raó per la qual Peka i Rezín van fer plans d'envair Judà,
destronar al seu rei i reemplaçar-lo amb el fill de Tabeel, probablement un
arameu (ls. 7:1,5,6). Rezín va marxar per la Transjordània fins al Golf
d'Aqaba i va prendre Elat, ciutat en la qual es van assentar més tard els edomitas (2
R. 16:5,6; això està d'acord amb el text hebreu; uns altres suposen que va haver-hi un
error en posar «Síria» o «Aram» en comptes de «Edom» [BJ], i fan unes altres
esmenes). Peka va envair el regne de Judà des del nord. En el seu
desesperació, Acaz, contra el consell d'Isaïes, va enviar un tribut a
Tiglat-pileser III, demanant-li que combatés als seus 2 adversaris. El rei de
Assíria va acceptar el pla i va atacar Damasc (2 R. 16:7-9). També va prendre de Peka els
territoris a l'est del Jordán (1 Cr. 5.26), que va organitzar com la «província
assíria de Galaad». Hauria estat en #aqueix època que el rei d'Israel es va retirar de
Judà amb moltes despulles i amb presoners, els qui més tard van poder tornar
al seu país quan el profeta Obed va intercedir en favor d'ells (2 Cr. 28:5-21).
Tiglat-pileser també va envair Palestina del nord i la va prendre, després d'haver-hi
ocupat el territori d'Israel que estava a Transjordània. Va organitzar aquesta
regió ocupada com la «província de Meguido». La zona costanera va arribar a ser la
«província de Dor». L'exèrcit assiri va avançar llavors al país de els
filisteus. Probablement mentre Tiglat-pileser estava en aquesta regió, Oseas
va assassinar a Peka (2 R. 15.29,30), tal vegada amb el consentiment de Tiglat-pileser
III, ja que en les seves inscripcions aquest rei pretén haver-lo posat en el tron.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEKA

PEKA segons la Bíblia: «(Déu) ha obert (els ulls)».
Fill de Remalías i capità de Pekaía, rei d'Israel, a qui va assassinar per a apoderar-se del seu tron. Es va lliurar al culte del vedell d'or tal com ho havia fet Jeroboam I (2 R. 15.25-28).

«(Déu) ha obert (els ulls)».
Fill de Remalías i capità de Pekaía, rei d'Israel, a qui va assassinar per a apoderar-se del seu tron. Es va lliurar al culte del vedell d'or tal com ho havia fet Jeroboam I (2 R. 15.25-28).

Al final del regnat de Jotam, rei de Judà, Peka es va aliar amb Rezín, rei de Síria, per a atacar Judà i imposar un altre rei. Els aliats van envair Judà en l'època en què Acaz havia succeït a Jotam.

Els sirians, amb la intenció d'unir-se amb Peka a Jerusalem, van avançar a l'est del Jordán. Incendiant i saquejant-ho tot, l'exèrcit de Peka es va dirigir cap a Jerusalem, els habitants del qual estaven terroritzats.

El profeta Isaïes va assegurar al rei i al poble que el Senyor els lliuraria si es confiaven plenament a Ell. Menyspreant aquest consell, Acaz va preferir comprar l'ajuda de Tiglat-pileser III, rei d'Assíria.

L'exèrcit assiri va travessar Galilea (2 R. 15.29), arribant a Filistea l'any 734 a. C., maniobra que va obligar a Peka i a Rezín a retirar les seves tropes del país de Judà, a fi de protegir els seus propis estats.

En retirar-se, Peka va deportar a gran nombre d'habitants de Judà, però uns certs prínceps d'Israel els van vestir, van alimentar i van deixar en llibertat, gràcies a l'exhortació del profeta Obed (2 R. 16:5-9; 2 Cr. 28:5-15; Is. 7:1-13).

L'any 730 a. C., Oseas, fill d'Ela, va donar mort a Peka, usurpant al seu torn el tron d'Israel (2 R. 15.30), actuant de complicitat amb Tiglat-pileser III.

El text hebreu de l'AT afirma que el regnat de Peka va durar vint anys (2 R. 15.27); aquesta xifra no pot referir-se al mateix temps que va ocupar el tron de Samaria, puix que Manahem, un dels seus predecessors, ocupava el tron cap a l'any 738 a. C. quan Tiglat-pileser III era ja rei d'Assíria (2 R. 15.19).

Aquesta aparent discrepància té la següent explicació. La declaració de 2 R. 15.27: «L'any cinquanta-dos d'Azarías rei de Judà, va regnar Peka fill de Remalías sobre Israel en Samaria; i va regnar vint anys», no significa necessàriament que regnés durant 20 anys en Samaria.

L'associació de Peka amb els gaaladitas (2 R. 15.25) podria indicar que ell va establir el seu domini inicial sobre el nord del país de Galaad i sobre Galilea (possiblement l'any 749 a. C.) afavorit pels desordres esdevinguts en l'època de Jeroboam II, i que mantingués la seva autoritat durant la major part del regnat de Manahem.

Ésta podria ser la raó de la crida en petició d'auxili que Manahem va dirigir a Tiglat-pileser III, que va envair el nord del regne d'Israel, consolidant l'autoritat de Manahem sobretot el país (2 R. 15.19).

Peka hauria llavors deixat d'oposar-se a Manahem (com Abner en l'època de David), i li hauria jurat fidelitat, rebent del rei un càrrec important en l'exèrcit israelita. Després de la mort de Manahem, Peka, secundat potser per Rezín en absència de Tiglat-pileser III, es va apoderar del tron d'Israel l'any 52 d'Azarías, rei de Judà, i va exercir el domini llavors sobretot el territori.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PEKA