Plata

Significat de Plata

(heb. kesef ; aram. kesaf gr. árguros i argúrios).

Element metàl·lic blanc, conegut des de temps antics i usat per a diversos
propòsits ornamentals i utilitaris. S'esmenta Tarsis* com una font de
la plata (Jer. 10:9; Ez. 27:12). Els textos egipcis, esmenten Assíria, Síria,
Mitani i la terra dels hitites com a països dels quals ells obtenien
plata, i probablement introduïen a Palestina, 936 quan no ho feien de les
pròpies nacions. Ocasionalment la hi troba en estat natural, gairebé pur, però
usualment se la troba barrejada, a vegades generosament amb or. Després de
ser extreta (Job 28:1, DHH), la hi purificava d'escòries en un forn (Sal.
12:6; Pr. 17:3; 25:4; Ez. 22.22). El seu 1r esment en la Bíblia es relaciona amb
la riquesa (Gn. 13:2), i juntament amb altres materials preciosos va servir a molts
propòsits del tabernacle (Ex. 26:19; 27:10; 38:10; etc.) i en la construcció
del temple de Salomó (2 Cr. 2:7, 14; 9.24; etc.). Com els jueus no van usar
monedes fins al cap de l'exili, la plata va servir com una mesura de pes i un
mitjà d'intercanvi des dels dies d'Abrahán (Gn. 20.16; 37:28; 45:22; Ex.
21.32; Zac. 11.12, 13). Amb ella es feien joies (Gn. 24:53; Cnt. 1.11),
objectes per a la casa (Gn. 44:2), corones (Zac. 6.11) i ídols (Sal. 115:4; Hch.
19.24).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PLATA

PLATA segons la Bíblia: Metall preciós. El mineral s'extreia del sòl (Jb. 28:1). Es fonia en un gresol per a purificar-lo de les escòries (Sal. 12:6; Pr. 17:3; 25:4; Ez. 22.22). La plata provenia d'Aràbia (2 Cr. 9.14; cf. 1 R. 10.22, 27) i de Tarsis (Jer. 10:9; Ez. 27:12).

Metall preciós. El mineral s'extreia del sòl (Jb. 28:1). Es fonia en un gresol per a purificar-lo de les escòries (Sal. 12:6; Pr. 17:3; 25:4; Ez. 22.22). La plata provenia d'Aràbia (2 Cr. 9.14; cf. 1 R. 10.22, 27) i de Tarsis (Jer. 10:9; Ez. 27:12).

En la literatura apòcrifa també s'esmenta a Espanya (Tarsis en la canònica) com a font de subministrament de plata (1 Mac. 8:3). Des de la més remota antiguitat s'usava la plata per a la barata (Gn. 23.16; 37:28).

La quantitat demanada es pesava; la unitat de pes era el siclo (Is. 7.23; Jb. 28:15; Is. 46:6), perquè l'encunyació no va ser coneguda fins més tard. Els jueus no van començar a encunyar moneda fins a molt de temps després de la captivitat babilònica (1 Mac. 15:6). (Vegeu MONEDA.)

La plata permetia la fabricació de diversos objectes personals (Gn. 24:53; Éx. 3.22; Cnt. 1.11); de corones (Zac. 6.11); d'instruments de música, com a trompetes (Nm. 10:2). Els rics posseïen utensilis de plata; José bevia d'una copa de plata (Gn. 44:2).

El Tabernacle i el Temple van demandar grans quantitats per a la seva construcció: per a les bases (Éx. 26:19), les columnes, els capitells, les motllures (Éx. 27:10; 38:19), els plats, els gerros (Nm. 7.13; 1 Cr. 28:17), els bols i ganivets (Esd. 1:9, 10), els candelers de diari i les taules (1 Cr. 28:15, 16). La plata s'usava així mateix per a fer ídols i reproduccions de temples pagans (Sal. 115:4; Hch. 19.24).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PLATA