Pou

Significat de Pou

En l'actualitat un pou és una excavació feta en la terra per a aconseguir una
napa d'aigua subterrània i acumular-la. Per contrast, una cisterna,* encara que
té un aspecte similar, en realitat serveix per a apilar la de pluja o per a
emmagatzemar aigua d'un vessant subterrani, no d'una napa. A vegades, la
Bíblia usa com a sinònims les paraules «pou» i «font»,* perquè alguns
pous en realitat eren vessants subterrànies (Gn. 16:7; cf v 14); també es
esmenta «un pou d'aigües vives» (cp 26:19), probablement un alimentat per
un vessant subterrani. La paraula hebrea correctament abocada per «pou»
és beêr. Altres termes originals són: 1. Heb. bôr, literalment «cisterna»;
apareix com a «cisterna» i «pou» en Dt. 6.11; 1 S. 19.22; 2 S. 3.26; etc. 2.
Heb. dt.{yan, «font» (Jos.18.15; 2 R. 3.19; etc.). 3. Heb. meqôr, «font»,
«deu» (Pr. 10.11). 4. Heb.{ayin, «font» (Gn. 24:13, 16, 29; Neh.
2.13). 5. Heb. teâlâh, «rasa» (1 R. 18.32, 35, 38), referint-se a la qual
va fer cavar Elías al voltant de l'altar en el mont Carmelo. 6. Gr. pge i fré-ar,
que són sinònims en Jn. 4:6, 11 i 12 del «pou» de Jacob prop de Sicar. En
Ez. 47:11 s'utilitza el vocable heb. gebe («cisterna», «fossat», «clot»; ac.
gubbu) per a «pantans».

Els pous són importants proveïdors d'aigua en un país bastant sec com és
Palestina, i especialment a les seves regions més àrides, com el Neguev o
desert de la Judea. Les conteses per la possessió de pous, descrites en Gn.
21.25 i 26:18-22, s'han d'haver produït amb freqüència. Moltes antigues
localitats derivaven el seu nom d'algun pou, com el de Beer-elim, Beerot,
Beer-seba i altres. Alguns eren molt profunds, com el de Jacob* en Sicar (Jn.
14.11), d'uns 23 m de profunditat en els nostres dies, i possiblement més
profund en l'antiguitat. La boca del pou no tenia brocal, i estava coberta
generalment per una pedra plana (Gn. 29:2, 3) per a evitar que caiguessin en ell
éssers humans o animals. Si era profund es treia l'aigua per mitjà d'un
recipient lligat a una corda. En sentit figurat un «pou» o una «font»
simbolitzen a una dona estimada (Cnt. 4.15) i a una esposa (Pr. 5.15), mentrestant
que a una de mala vida la hi compara amb un «abisme profund» (cp 23.27).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: POU

POU segons la Bíblia: (heb. «b’êr»). Es troba sovint formant part de noms composts (p. ex.: Beerseba, «pou del jurament»). El pou és una excavació en el sòl, que arriba a una capa d'aigua en una depressió o que es filtra a través de les sorres. A vegades es captava una font (cf. Gn. 16:7, 14; 24:11, 13).

(heb. «b’êr»). Es troba sovint formant part de noms composts (p. ex.: Beerseba, «pou del jurament»). El pou és una excavació en el sòl, que arriba a una capa d'aigua en una depressió o que es filtra a través de les sorres. A vegades es captava una font (cf. Gn. 16:7, 14; 24:11, 13).

Si es descobria aigua en un terreny arenós, s'obria un pou amb tota prestesa. S'obrien els llits secs dels torrents quan se sospitava que sota ells corrien aigües vives (Gn. 21.30, 31; 24:19; 26:20-25).

Hi havia nombrosos pous en la plana marítima de Filistea, on un inesgotable curs d'aigua subterrània s'obria camí cap al Mediterrani. La regió muntanyenca de Palestina tenia pous cavats en la roca calcària.

Exteriorment, el pou no es diferenciava molt de la cisterna. El forat estava protegit per un brocal (Jn. 4:6), cobert per una pedra o una planxa perquè ni persones ni animals caiguessin accidentalment (Gn. 29:2, 3; Éx. 21.33; 2 S. 17.19; Ant. 4:8, 37).

L'interior del pou, recobert generalment d'obra, tenia una escala que permetia arribar fins a l'aigua, si el seu nivell no era massa baix. Es posaven piles de fusta o pedra prop de l'orifici, perquè abeuressin els bestiars i ramats (Gn. 24:30; Éx. 2.16).

L'aigua era treta amb càntirs (Gn. 24:16). Si el pou era molt profund, es baixava una galleda o un altre atuell amb una corda (Jn. 4.11). A vegades s'usava tracció animal per a tirar de la corda. També s'usaven torns subjectes al pou.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: POU