Precepte

Significat de Precepte

(heb. generalment mishpath, «judici»; mitswâh, «ordre», «manament»;
piqqûdîm [sempre en plural], «manaments»; gr. dogmatízÇ, «sotmetre's a un
precepte»; entole, «manament», «prescripció» o «ordenança»).

Enunciat o mandat específic que posa a qui ho rep en l'obligació de
complir; generalment, una ordre divina que demanda l'obediència de l'home
(Gn. 26:5; 1 Cr. 28:8; 2 Cr. 33:8; Neh. 1:7; Sal. 119; Jer. 35:18, BJ; Ez.
20.19; Mr. 10:5, BJ; Ro. 2.26; etc.). En un parell de passatges apareix l'heb.
dâbâr, «paraula», traduït com a «precepte» (Sal. 103:20; Pr. 13.13). Els
traductors de la RVR haurien intercanviat sovint «precepte» per
«decret» i «manament» per a traduir les paraules hebrees aquí esmentades.
Vegeu Llei.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: PRECEPTE