Porta de la font

PORTA DE LA FONT (LLOC) [Heb ša˓ar ( שַׁעַר) hā˓ayin ( הָעַיִן) ]. Una porta de Jerusalem a uns 85 m (275 peus) a l'ES  de l'actual "Estany de Siloé" en l'extrem S de la Ciutat de David. La Porta de la Font figura en la inspecció nocturna de Nehemías (2.14), la reconstrucció (3.15) i la dedicació (12.37) dels murs de Jerusalem.

-La- Porta de la Font -, les- escales que baixen -de la Ciutat de David (Neh. 3.15; 12.37) i diversos canals d'aigua van ser excavats per Weill en 1923-24 (1947: 57-96). Després es va descobrir que el desbordament de l'estany de Siloé al final del túnel d'Ezequías es va canalitzar fora del mur E de la Ciutat de David (Weill 1947: 57-73) amb el canal IV sortint per sota de la Porta de la Font i aparentment donant la porta el seu nom (més que la seva associació amb En-rogel). Aquest canal ha estat datat en el període d'Ezequías i presumiblement va acabar en un estany (possiblement el predecessor de l'estany excavat en 1977 per David Adan 1979: 100) fos de la Porta de la Font (Ussishkin 1976: 91).

Encara que la Porta de la Font sortia a una espècie de corredor en la unió de 2 seccions de la muralla de la ciutat (en l'extrem N de la paret excavada en 1894-97 per Bliss i Dickie), la Porta de la Font no ha d'equiparar-se amb la "Porta entre els Dos Murs -(2 Reis 25: 4; Jer 39: 4; 52: 7) que es troba encara més al S, al final de la Vall Central o del Tiropeón.

Bibliografia

Adan, D. 1979. La "Font de Siloé" i l'Estany " de Salomó" a Jerusalem del segle I d. C. IEJ 29: 92-100.

Avi-Yonah, M. 1954. Els murs de Nehemías: una visió minimalista. IEJ 4: 239-48.

Bliss, FJ i Dickie, AC 1898. Excavacions a Jerusalem. Londres.

Ussishkin, D. 1976. La longitud original del túnel de Siloé a Jerusalem. Llevant 8:91.

Weill, R. 1947. La citi de David, Campagne de 1923-1924. París.

      DÓNA-LI C. LIID