Raama

RAAMA (PERSONA) [ heb ra˓mâ ( רַעְמָה) ; ra˓mā˒ ( רַעְמָא) ]. Un fill de Cus i pare de Dedán i Saba (Gènesi 10: 7; 1 Cròniques 1: 9) el nom del qual apareix en l'anomenada "Taula de les Nacions" (Gènesis 10) com un nom tribal en lloc de personal (Westermann 1984: 510-11). Raamah també és nomenat juntament amb Sheba com a soci comercial de Tir (Ezequiel 27:22). Els contextos bíblics apunten a Aràbia; més específicament, la llista de productes lliurats en Ezequiel 27 (millors aromàtics, pedres precioses i or) suggereix una ubicació de Raamah en S Aràbia, o almenys dins de l'abast de l'antiga ruta de l'encens. Una identificació que ha de considerar-se és rgmtm (probablement vocalitzat Ragmatum), l'antic nom de la capital de l'oasi de Nagrān ( Naǧrān ) en el que llavors era NYemen, avui situat en el sud-oest d'Aràbia  Saudita. Posteriorment, el nom de l'oasi també va ser transferit a la ciutat, i el nom Ragmatum va desaparèixer. Afavorint l'equació de Raamah bíblic amb rgmtm estan les versions LXX del nom (1 Cr 1: 9; regma; Ezequiel 27:22, ragma ), així com una nota en les versions grega i etíop del Martyrium  de St. Arethas. dient que el significat del nom de la ciutat de Nagrān està en hebreu "ciutat del tro", la qual cosa només pot explicar-se si se substitueix a Nagrān pel nom Ra˓mâ, ja que en Aram ra˓mā˒ significa "tro" ( cf. .Müller 1969: 366, n. 103).

La primera referència àrab del sud antic a rgmtm es troba en la inscripció del Vell Sabean CAP DE BESTIAR 3943, 4 de Mārib, d'al voltant de l'any 500 a. C.  Aquest text és un relat dels fets d'un governant que, entre altres, va destruir Ragmatum, la ciutat del rei de Muha˒mirum, així com totes les ciutats en l'àrea que envolta Ragmatum i Nagrān . En la inscripció minaeana M 247 (= CAP DE BESTIAR 3022, 2 de Barāqiš [ ca. 340/330 a. C.  ]), s'esmenta que els sabeus van atacar una caravana minaeana en la ruta entre Dt.˓ı̄n i Ragmatum. Una altra referència a aquesta ciutat es troba en una taula de bronze del-Uhd ūd,les ruïnes de l'antiga Nagrān, que conté una dedicació a ḎūSamāwı̄ , el senyor d'un temple en [r] gmtm ; a més, una referència a un habitant de la ciutat ḏr [g] mtm apareix en el text fragmentari Ja 2132 de Qaryat al-Faw, a uns 280 km al N  de Nagrān en la ruta comercial al Golf Pèrsic (veure Ryckmans 1980: 198, n .4). En l'antiguitat, Ragmatum en l'oasi de Nagrān era una important estació en la ruta de l'encens, la ruta principal del qual venia de Mārib en Saba i conduïa des d'allí al N via Dedan fins a arribar a la costa mediterrània.

Una identificació del ra ˓mâ bíblic (o regma ) amb regma (o regamma ) polis en Ptolemeu ( Geog. 6.7.14) és impossible perquè #aqueix ciutat ha d'haver estat situada al Golf Pèrsic. Així mateix, l'equació amb el rammanitai en Estrabón ( Geog. 16.4.24) està fora de discussió, perquè els raimānitas són entesos per aquest gentilico; els habitants de Nagrān es designen en el mateix capítol d'Estrabón com negranai. Ja en el segle XVIII Niebuhr (1772: 248, 293) va voler comparar el Raamah bíblic amb la regió al voltant d'abal Ǧ Raima, un dels nombrosos llocs yemenitas de #aqueix nom.

Bibliografia

Müller, WW 1969. Alt-Südarabien als Weihrauchland. TQ 149.

Niebuhr, C. 1771. Beschreibung von Arabien. Copenhaguen.

Ryckmans, J. 1980. ˓Uzzā et Lāt dans els inscriptions sud-arabes. JSS 25: 193-204.

Westermann, C. 1984. Gènesi 1-11: A Commentary. Trans. JJ Scullion. Minneapolis.

Winnett, FV 1970. Les genealogies àrabs en el llibre del Gènesi. págs. 171-96 en Traducció i comprensió de l'Antic Testament, ed. HT Frank i WL Reed. Nashville.

Wissmann, H. von. 1964. Zur Geschichte und Landeskunde von Alt-Südarabien. Viena.

      WW MÜLLER