Ramat-lehi

RAMAT-LEHI (LLOC) [Heb râmat liḥı̂ ( רָהמַת לֶחִי) ]. Un lloc desconegut, esmentat només una vegada en relació amb el valent aixafament de molts filisteus per part de Sansón amb una arma extemporània, la maixella d'un ruc mort (Jutges 15.17). Després de cantar sobre la seva victòria amb aquesta arma única, Sansón va llançar la -mandíbula- (heb liḥı̂ ) i va nomenar el lloc râmat liḥı̂. La Vg tradueix la frase elevatio Maxillae, "aixecament de la mandíbula"; la LXX anairesis siagonossugiere el mateix significat, encara que no és definitiu; les traduccions modernes tradueixen "Jawbone Heights" o "Hill of the Jawbone". Alguns comentaristes van veure la connexió entre el "llançar" de la mandíbula i el nom Ramath-Lehi com una etimologia incorrecta, ja que no hi ha connexió entre râmat, derivat de l'arrel rwm, "elevar", i wayyašlēk, "ell va rebutjar (el maxil·lar)." No obstant això, el verb wayyašlēk té un significat idèntic a l'arrel rmh, que també significa -llançar- (cf. Èxode 15: 1, 21), i aquesta explicació filològica coincideix amb l'esdeveniment descrit. De fet, el Targum de Jutges 15.17 tradueix wayyašlēk amb l'obra bíblica aramea urĕmā˒(cf. Donen 3.24; 6.17, 25), un sentit idèntic al r āmāh bíblic , secundant així la teoria que la paraula rmt no es deriva de rwm sinó de rmh, que significa "rebutjar". No obstant això, els masoretas van preservar la tradició rwm a través  de les marques diacrítiques, suggerint en canvi que la idea d'elevació va ser intencionada. Veure LEHI.

L'arma extraordinària, la mandíbula (coneguda per causar la mort), també s'esmenta en la tradició islàmica on un pagà és assassinat amb una mandíbula (Ar laḥi = heb liḥı̂ ), encara que la d'un camell.

Râmat Liḥi té un paral·lel exacte amb el nom grec d'Onou-gnathon ("la mandíbula de l'ase"), esmentat per Estrabón ( Geog. 8.5.1-2) com "una península baixa. . . que té un port -N de l'illa de Cythera. En aquest sentit, és interessant notar que la frase "mandíbula de ruc" es troba entre dos grups aparentment diferents associats amb diverses formes del nom "Donen". Sansón descendeix de la tribu de Dan (cf. Jutges 13: 2; 15.20), i els grecs eren coneguts com Danaans ( Ilíada 2: 484-86; cf. Gordon 1969: 287-88). Per tant, el nom té una herència mediterrània E i es va desenvolupar entre comunitats de tradició marítima (Jutges 5, 17; Ilíada 2) durant períodes heroics paral·lels.

Bibliografia

Gordon, CH 1969. Vergil i el Pròxim Orient. Pàgines. 267-88 en Ugaritica VI. París.

Segert, S. 1984. Paronomasia en la narrativa de Samson en Jutges 13-16. VT 34: 454-61.

      MEIR LUBETSKI