Regne

Significat de Regne

(heb. malkûth; aram. malkû; gr. basiléia).

Estat de monarquia el cap de la qual és un rei. El 1r regne esmentat en la
Bíblia és el de Nimrod (Gn. 10:9, 10). D'acord amb la filosofia de la
història presentada en la Bíblia, els regnes i els reis no sorgeixen
senzillament per la voluntat o el poder de l'home, o el capritx de les
circumstàncies, sinó per permís i orde de Déu (Dn. 2.20, 21; 4.25; cf 1 S.
28:17; 2 Cr. 1:9). Una bona part de la Bíblia tracta del regne d'Israel,
per al qual Déu va disposar que funcionés com més que una unitat política:
havia de ser un «regne de sacerdots, i gent santa» (Ex. 19:6). Déu va prometre
establir el regne de David i de Salomó per sempre si els israelites
cooperaven amb els seus plans (2 S. 7.16; 1 R. 9:2-9; etc.). Però el poble
va fracassar i el regne es va dividir (1 R. 12.16, 17, 19), i més tard els regnes
dividits van ser portats en captivitat (2 R. 17.22, 23; 24:8-11; 2 Cr.
36:15-21). Sota la condició d'una tardana acceptació del programa diví,
Déu va prometre el compliment de les seves promeses respecte al regne de David
després del retorn de la captivitat (Ez. 36; 37; cf Jer. 18:7-10). Una altra vegada
el poble va fallar, i es va declarar d'ells: «El regne de Déu serà llevat de
vosaltres, i serà donat a gent que produeixi els fruits d'ell» (Mt. 21.43; vegeu
UBA 4.27-40).

Quan Joan el Baptista i Jesús van cridar als jueus al penediment en
vista que «el regne dels cels» s'havia acostat (Mt. 3:2; 4.17),
estaven presentant-los l'oportunitat de ser ciutadans del regne que el Messies
havia vingut a establir. La condició per a la ciutadania era el
penediment genuí i una conversió completa (Jn. 3:3, 5).

Els principis que havien de dirigir als membres 982 d'aquest regne van ser
presentats en el Sermó de la Muntanya i en altres discursos de Jesús (vegeu CBA
5:288, 289, 309). El rebuig del Messies de part dels jueus va originar les
declaracions plenes de tristesa registrades en Mt. 23.37 i Lc. 19.42, i la
eliminació de l'estatus espiritual que els jueus tenien. La nova nació a la
que se li donava el «regne de Déu» (Mt. 21.43) era l'església cristiana. Est
regne, en la seva fase espiritual present, ha de culminar amb el futur regne de
glòria que s'establirà en la 2a vinguda de Crist, quan aparegui «en la seva
glòria, i tots els sants àngels amb ell» (Mt. 25:31) per a portar als seus
súbdits amb ell al cel (1 Ts. 4.16, 17; Jn. 14:1-3; etc.) per 1.000 anys. Al
fi del mil·lenni aquest regne s'establirà sobre la terra. La seva capital serà la
nova Jerusalem, on Crist «regnarà pels segles dels segles» (Ap. 20;
21; cf 11.15).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: REGNE