Resen

RESEN (LLOC) [Heb resen ( רֶסֶן) ]. Un poble esmentat en Gènesi 10.11. El fragment Yahvista de la Taula de les Nacions sembla incloure'l en el regne de Nimrod, encara que la traducció de la primera clàusula de Gènesi 10.11 és molt poc clara. Consulti REHOBOT-ANAR.

No es coneix cap ciutat de Resen a partir de les fonts cuneïformes. És probable que el nom originalment no es referís a una ciutat separada sinó a una obra de construcció dins de la ciutat de Nínive. Alguns ho han identificat amb l'acadio risnu, entès com alguna cosa així com "sistema de reg" (Lipinski 1966: 85-86). Una altra possibilitat és que Resen es derivi de l'acadio rēš ēni, "deu" o similar (Speiser Génesis68). Una vegada més, la referència original hauria estat a alguna mena d'obres hidràuliques que es troben dins de la ciutat. Si alguna de les interpretacions és correcta, en algun moment de la transmissió de les tradicions sobre Nimrod, aquest terme descriptiu va ser malinterpretat com el nom d'una ciutat en si. Consulti REHOBOT-ANAR. Encara és possible, encara que improbable, que l'al·lusió sigui a una ciutat assíria encara desconeguda (cf. Sasson 1983: 95 i n. 3).

La clàusula final de Gènesi 10.12, "#aqueix és la gran ciutat", és ambigua. Podria descriure a Resen (cf. la puntuació de la RSV) o Nínive, però és més probable que es refereixi a l'antecedent més pròxim, Calah. En l'època dels yahvistas (ca. segle X a. C.  ) Calah era més important que Nínive i, per tant, mereixia un esment especial (Speiser Genesis AB , 68).

La LXX llegeix Dasem per a resen. L'última forma és l'original. En la tradició darrere de la LXX, reš s'ha confós amb dalet (les dues lletres són gairebé idèntiques en tots els períodes) i la monja es va escoltar mal com mem. Ni l'hebreu ni l'acadio suggereixen un significat contextualment apropiat per a Dasem.

Bibliografia

Lipiński, E. 1966. Nimrod et Aššur. RB 73: 77-93.

Sasson, JM 1983. Reḥōvōt ˓Îr. RB 90: 94-96.

      JAMES R. DÁVILA