Rogel

Significat de Rogel

(heb. {Ên Rôgêl, tal vegada «deu de l'espia» o «batanero [bugader]»).

Font o pou de prop de 38 m de profunditat, al sud de Jerusalem, on es
uneixen la vall del Cedrón amb el d'Hinom. Era a la frontera entre Judà i
Benjamí (Jos. 15:7; 18.16). Se l'esmenta en el relat de la rebel·lió de
Absalón contra David (2 S. 17.17), i en l'intent fracassat d'Adonías de
usurpar el tron (1 R. 1:9). Ara se l'identifica generalment amb
Bîr{Ayyûb, encara que aquesta font d'aigua és un pou i no una deu, com
exigiria la interpretació literal de l'heb. {ayin. No obstant això, {ayin no
sempre s'usa amb el significat estricte de «deu» (cf Gn. 16:7 amb el v
14; figs 278, 431). Mapa XVIII.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ROGEL

ROGEL segons la Bíblia: (prob. «font del batanero»). Font en la rodalia de Jerusalem (2 S. 17.17), prop de la vall de Ben-Hinom, en els confins de Judà i Benjamí (Jos. 15:1, 7; 18.11, 16). Segons Josefo, era el jardí del rei (Ant. 7.14, 4).

(prob. «font del batanero»). Font en la rodalia de Jerusalem (2 S. 17.17), prop de la vall de Ben-Hinom, en els confins de Judà i Benjamí (Jos. 15:1, 7; 18.11, 16). Segons Josefo, era el jardí del rei (Ant. 7.14, 4).

Durant la revolta d'Absalón, Jonatán i Ahimaas es van instal·lar en aquest lloc amb la finalitat de recollir les informacions que ells, al seu torn, transmetien a David (2 S. 17.17). Prop de Rogel es trobava la penya de Zohelet, al costat de la qual Adonías va organitzar un banquet quan conspirava per a apoderar-se del tron (1 R. 1:9).

Segons una tradició generalment admesa, aquesta font es troba en Bîr Eyyub (pou de Job), sota la unió de les valls de Ben-Hinom i del Cedrón, al sud de Jerusalem.

Dels trenta-vuit metres de profunditat d'aquest pou, la meitat estan recoberts amb maons, i la resta estan tallats en roca viva. El fet que sigui un pou i no una font constitueix un seriós obstacle a aquesta tradicional identificació (Gn. 16:7; cf. v. 14).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: ROGEL