Sehon

Significat de Sehon

(heb. Sîjôn, tal vegada «arrencar [arrossegar, arrabassar]» o «escombrant»).

1. Rei amorreu de la regió de Transjordània el regne de la qual s'estenia des del Jaboc
fins a l'Arnón. La seva capital era Hesbón. Va conquistar el seu territori
arrabassant-li-ho als moabitas (Nm. 21.26-30), i també va sotmetre a certes
tribus madianites, ja que 5 prínceps d'éstos eren vassalls seus (Jos.
13.21). Quan els israelites van arribar a les seves fronteres, van demanar permís per a
passar pel seu territori en camí a Canaán. Sehón va refusar i, en lloc d'això,
va aparèixer al capdavant d'un exèrcit. En la batalla de Jahaza, que es va lliurar com
conseqüència, els amorreus van ser derrotats, Sehón va morir i els israelites es
van apoderar de tot el seu territori (Nm. 21.21-32; Dt. 2.26-36; Dj. 11.22; Sal.
135:4, 10-12). Van aixecar el seu campament en el mitjà del que havia estat el
regne de Sehón, abans d'avançar contra el rei de Basán (Nm. 22:1). Com que
el territori que es 1070 va prendre a Sehón estava constituït per bones terres de
pasturatge, les tribus de Rubén i Gad ho van sol·licitar i Moisès ho va assignar com
possessió d'ells (32:1-38).

2. Ciutat, coneguda com Hesbón, que pertanyia al rei amorreu Sehón* 1 (Nm.
21.26).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEHON

SEHÓN segons la Bíblia: Rei dels amorreus. Després de la seva victòria sobre els moabitas va ser derrotat i mort pels israelites, i el seu exèrcit aniquilat.

Rei dels amorreus. Després de la seva victòria sobre els moabitas va ser derrotat i mort pels israelites, i el seu exèrcit aniquilat.

El seu territori es trobava a l'est del Jordán, des de l'Arnón fins al Jaboc, i els israelites es van possessionar d'ell. La victòria és commemorada en dos salms (Nm. 21.21-35; 32:33; Dt. 1:4; 2.24-36; 3:2-6; Jos. 12:2; Dj. 11.19-22; Sal. 135:11; 135:19; Jer. 48:45).

Les tribus de Rubén i Gad es van repartir més tard aquestes terres com la seva hereteu (Nm. 32:1-4, 33-38).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SEHON