Seir
SEIR (PERSONA) [heb śē˓ı̂r ( שֵׂעִיר) ]. Avantpassat dels habitants d'Edom (Gènesis 36: 20-21; 1 Cròniques 1.38). Seir pertanyia al grup ètnic dels horeos que vivien a la regió muntanyenca de Seir (Gènesi 14: 6). Veure SEIR (LLOC). Segons Deut 2.12, 22 els horeos van ser derrotats i desplaçats pels edomitas.
El nom personal Seir sempre es troba en l'expressió bĕnê śē˓ı̂r, "descendents de Seir". Seir també s'usa com a nom geogràfic i per a les persones que viuen en aquesta regió (Ezequiel 25: 8; Núm. 24:18). A vegades no és clar si les persones identificades com a bĕnê śē˓ı̂r han d'entendre's com a descendents de Seir o habitants de Seir (2 Cròniques 25:11, 14).
Seir, Edom i Esaú estan estretament relacionats en els textos bíblics i, a vegades, aparentment s'usen com a sinònims. Per a una discussió detallada de les seves relacions, vegi Bartlett 1969: 1-20.
Bibliografia
Bartlett, JL 1969. La terra de Seir i la Germanor d'Edom. JTS n.s. 20: 1-20.
STEFEN A. REED
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).