Seira
SEIRA (LLOC) [Heb śĕ˓ı̂râ ( שְׂעִירָה) ]. El nom d'una ciutat o un tret topogràfic al qual va fugir el jutge benjaminita Aod després d'assassinar a Eglón, el rei moabita i opressor d'Israel, en la rodalia de Gilgal (Jutges 3.26). Fins ara, Seirah no ha estat localitzat, i el nom no sembla ser esmentat a part d'aquesta referència.
Simons creu que per analogia amb happĕsı̂lı̂m (-les pedreres- o -els ídols- en Jutges 3.19, 26) haśśĕ˓ı̂rātâ s'entén millor com una característica topogràfica amb el significat de -els pujols boscosos- ( GTTOT, 288).
En l'enteniment que Seirah designa un nom de lloc específic, s'ha situat de diverses maneres a l'E del riu Jordà, a la vall del Jordán, en el mont Seir o a la regió muntanyenca d'Efraín. Una ubicació a l'E del Jordán sembla qüestionable, ja que és menys probable que Aod hagués trobat als seus compatriotes a la regió de Transjordània que en els pujols d'Efraín. La identificació de Seira amb el mont Seir en el límit de Judà (Jos. 15.10) és poc probable, ja que hauria estat massa lluny perquè Aod reunís els israelites i tornés a temps per a frustrar la retirada dels soldats moabitas a l'altre costat del riu Jordà. (Jutges 3: 28-29). Una ubicació a la vall del Jordán explicaria el ràpid desplegament de les forces israelites en els guals del riu Jordà,
ARTUR J. FERCH
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).