Serp

Significat de Serp

Aquest article inclou les colobres (rèptils ofidis, especialment els de
petit i mitjà grandàries), les serps (ofidis de gran grandària) i les
escurçons (serps verinoses). En Palestina existeixen unes 35 classes d'ofidis
(desgraciadament, cap es pot identificar amb certesa); unes 20 són
summament verinoses. Per a referir-se a elles la Bíblia empra 10 termes
hebreus i 4 grecs (tant genèrics com específics):

1. Heb. nâjâsh (LXX ófis, drákÇn), terme genèric usat amb freqüència.
Quan es refereix a un rèptil, la RVR sempre tradueix «serp». 2. Heb.
tannîn, que també s'aboca, en sentit general, amb el mateix significat
(Ex. 7:9, 10, 12, BJ; Dt. 32:33; Sal. 91:13, DHH). No s'ha de confondre est
terme hebreu, que pot significar «monstre marí» o «serp», amb
tannim, «xacal» o «llop». Alguns erudits fan notar aquesta confusió en el
text original (cf Lm. 4:3). 3. Heb. pethen (LXX aspís, basilískos, éjis,
drákÇn), traduït per «áspid» (Dt. 32:33; Job 20.14, 16; Sal. 58:4; 91:13; Is.
11:8); es tracta d'una serp verinosa de fer aspecte, tal vegada la cobra,
de la qual existeixen diverses classes en Palestina (Naja haje és la més coneguda).
4. Heb. shefîfôn (LXX egkathemenos), usat per a «escurçó» en la RVR (Gn. 49:17);
generalment es creu que es refereix a una serp amb banyes. 5. Heb.
{akshûb (LXX aspís), que la DHH empra per a «escurçó», aparentment amb banyes
(Sal. 140:3). Alguns comentadors sostenen que el terme hebreu també
pot significar «aranya».* 6. Heb. tsefa{ i tsifônî, 2 paraules traduïdes per
«áspid» en la RVR, i per «cobra» i «escurçó» 1084 en la DHH (Pr. 23.32; Is.
11:8; 14.29; 59:5, Jer. 8.17); és el nom d'una certa classe verinosa (podria
ser la cobra; en cas contrari es proposen la Daboia xanthina i l'Ailurophis
vivax). 7. Heb. ef{eh (LXX aspídes, basilískos), abocat com «áspides» (RVR)
i «serp» (DHH); una altra verinosa no identificada. Se la trobava en el sud
(ls. 30:6), era mortal (Job. 20.16) i era un rèptil que naixia d'ous (ls.
59:5). Segons Bodenheimer seria un escurçó ponzoñosa molt comú en les planícies
de Jericó. 8. Heb. sârâf (LXX ófis), que en una expressió combinada, sârâf
em{ôfêf, es tradueix per «serp voladora» (Is. 14.29; 30:6); així mateix la
combinació nâjâsh sârâf, «serps ardents», en Nm. 21:6 i Dt. 8.15, però
no se sap amb certesa de quina classe es tracta. A més, una forma del verb
heb. 5âjal («arrossegar-se [reptar]»), abocada com a «verí de serps» (RVR)
i «serps verinoses» (DHH), es refereix al mateix ofidi. 9. Heb. 5ôjeleth
(1 R. 1:9). {Eben ha-zôjeleth, «penya de Zohelet» (RVR; «Pedra de la Colobra»,
NBE) és el nom d'un lloc en els voltants de Jerusalem. Això de
serp, escurçó o colobra seria per derivar el terme hebreu de l'arrel 5jl
(cf Dt. 32:24; El meu.7.17). 10. Heb. liwyâthân (ls. 27:1; etc.). 11. Gr. ófis,
la paraula més comunament usada per la RVR per a serp. Apareix 14 vegades
(Mt. 7.10; Jn. 3.14; Ap. 12:9; etc.). 12. Gr. éjidna, possiblement l'escurçó
comú. Crist va dir que els dirigents jueus eren una «generació d'escurçons»
(Mt. 3:7; 12.34; 23.33; Lc. 3:7). A Pablo ho va mossegar aquesta classe d'escurçó en
Malta després del naufragi rumb a Roma (Hch. 28:3). 13. Gr. aspís, «áspid»,
que només apareix en Ro. 3.13. 14. Gr. herpetón, que s'usa amb el sentit
genèric de «rèptil» (Hch. 10.12; 11:6; Ro. 1.23).

460. Serp sobre un deixant (esquerra) trobada Tell Beit Mirsim, la
antiga Debir; el dibuix (dreta) facilita el reconeixement dels detalls.

461. Monument a la serp a Petra.

Les serps solen viure entre les roques (Pr. 30:19), en els intersticis de
la paret d'una casa (Am. 5.19) o en les càlides sorres del desert (Nm.
21:6). Algunes busquen les zones humides, com la rodalia de cisternes, el
que tal vegada explica per què els semites els posessin noms d'ofidis a
molts pous. Temudes pel seu verí (Sal. 140:3), sovint les hi presenta
com a instruments de la ira divina (Dt. 32:24; Jer. 8.17), com a símbols de
deshonestedat i maledicencia (Gn. 49:17), malignitat (Mt. 3:7), dels efectes
de l'embriaguesa (Pr. 23.32), i també de 1085 saviesa, astúcia i prudència
(Mt. 10.16). Van servir per a representar als impius (Sal. 58:4, 5), els
enemics d'Israel (Dt. 32:33), els filisteus (Is. 14.29), a uns certs escribes i
fariseus (Mt. 23.33) i els perills en general (Sal. 91:13). Satanàs va usar una
serp per a provocar la caiguda de l'home (Gn. 3:2; 2 Co. 11:3); d'allí que
sovint se'n digui amb #aqueix nom (Ap. 12:9; 20:2; etc.).

S'ha argumentat que els antics creien que les serps menjaven pols, i
que #aqueix idea equivocada troba el seu origen en la maledicció profètica
pronunciada per Déu sobre ella (Gn. 3.14). Però la literatura de #aqueix temps,
recentment descoberta, revela, per contra, que ells li donaven un
sentit figurat a #aqueix declaracions, ja que afegien a les seves malediccions el
desitjo que el maleït mengés la pols (vegeu CBA 1:244).

Les serps eren objectes d'adoració en les religions cananees, encara que no
se sap si se les considerava déus. S'han descobert deixants en diversos
llocs de Palestina i Síria en les quals figuren uns certs individus,
presumiblement déus, amb ofidis enrotllats al voltant dels seus cossos (fig
460). Alguns déus i deesses apareixen portant-los a les mans (fig 459).
Diversos monuments en els quals figuren, com el de Petra (fig 46 l),
certament van ser erigits com a objectes de culte. Quan els jueus
van començar a imitar-ho, i van fer, un ídol de la serp de bronze feta per
Moisès, el piadós rei Ezequías la va destruir (Nm. 21:8, 9; 2 R. 18:4).
Encantadors de serps, com els que s'esmenten en la Bíblia (Ec. 10.11;
Jer. 8.17; Stg. 3:7), encara es troben a Egipte, Palestina i l'Índia.
Són capaços de paralitzar-les, fins i tot a les més verinoses, en estrènyer el seu coll
fins que es quedin rígides. Vegeu Animals mitològics (Drac; Leviatan).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SERP

SERP segons la Bíblia: Rèptil (Gn. 3:1, 14) proveït de cap, cua i cos (Gn. 3.15; Éx. 4:4), però sense membres. El seu nom genèric heb. és «nãhãsh», en gr. «ophis» (Gn. 3.13, cf. 2 Co. 11:3; Nm. 21:9; cf. Jn. 3.14).

Rèptil (Gn. 3:1, 14) proveït de cap, cua i cos (Gn. 3.15; Éx. 4:4), però sense membres. El seu nom genèric heb. és «nãhãsh», en gr. «ophis» (Gn. 3.13, cf. 2 Co. 11:3; Nm. 21:9; cf. Jn. 3.14).

Al reptar, s'arrossega sovint per la pols (La meva. 7.17; cf. Gn. 3.14; Is. 65:25). La mossegada d'unes certes serps injecta en la ferida un verí mortal (Nm. 21:6; Sal. 58:5; Pr. 23.32). Hi ha encantadors de serps (Ec. 10.11).

La serp es troba en els deserts, en els llocs habitats, prop dels camins, en les penyes, en els murs (Gn. 49:17; Nm. 21:6; Pr. 30:19; Ec. 10:8; Am. 5.19). L'espècie de serps ardents que s'esmenta en Nm. 21:6 està estesa per Aràbia i altres països. (Vegeu SERP DE BRONZE més a baix.)

En heb. hi ha vuit termes diferents que designen a serps, i no és possible precisar en cada cas l'espècie de què es tracta. Les serps són nombroses a Egipte i en la península del Sinaí. En Palestina hi ha 33 varietats conegudes.

La major part d'elles són inofensives, però algunes són molt perilloses, com la terrible cobra egípcia («naja haje»), l'escurçó groc («daboia xanthina»), l'«echis arenicola», la «vipera euphratica» i la «vipera ammodystes», el cerastes o escurçó d'Àfrica («Cerastes Hasselquistii»).

L'escurçó que va mossegar a Pablo a Xipre és generalment identificada amb la «vipera aspis».
En haver estat la serp l'instrument de la temptació, va ser maleïda entre tots els animals (Gn. 3:1, 14).

De la mateixa manera que hi ha possessió demoníaca en homes i animals (Lc. 22:3; Mr. 5.13), el mateix Satanàs es va servir de la serp per a seduir a Eva (2 Co. 11:3; Ap. 12:9; Ro. 16.20; Sab. 2.24). (Vegeu DIABLE.)

La maledicció de Gn. 3.14-15 és doble: recau sobre la serp, animal que ve a ser objecte d'honor particular per a la dona i per a l'home; recau també en el diable, la «serp antiga» el cap de la qual serà aixafada per la posteritat promesa a la dona, Crist (Col. 2.15; He. 2.14).

L'adoració a la serp se dóna en multitud de religions paganes en el món. D'aquesta manera ha aconseguit Satanàs l'adoració de multituds d'aquest món caigut.

El Senyor va recomanar als seus deixebles que fossin «prudents com a serps» (Mt. 10.16), probablement una al·lusió a Gn. 3, on el terme «astuta» es tradueix en la LXX amb el mateix terme gr. que en aquest passatge es tradueix «prudent».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SERP