Set
també: Siete
Significat de Set
(heb. i aram. sheba{; gr. heptá).
Preeminentment el número sagrat entre els hebreus i altres pobles del
antic Orient, i també fins a un cert punt en terres remotes com l'Índia
i la Xina, i Europa Central i les Illes Britàniques. Aquest concepte es va manifestar
amb força entre els pobles semites, en l'antiga Babilònia i a les regions
que van caure sota la influència caldea. Els textos cuneïformes donen a entendre
que els babilonis consideraven el 7 com el número de la totalitat, del
complet. L'origen de la idea que és sagrat es perd en la boira de la
antiguitat. L'ampli reconeixement concedit al número 7 implica que la idea
ja era ben coneguda i estava fermament establerta en el pensament de la
gent abans de la dispersió 1094 de les diferents races, i hi ha raó de sobres
per a creure que es va originar amb els 7 dies de la setmana de la creació; no s'ha
pogut donar una altra explicació més lògica. La creació de la terra en 7 dies,
les 7 grans lluminàries del sistema solar visibles a simple vista -el Sol, la
Lluna, i els planetes Mercuri, Venus, Mart, Júpiter i Saturn-, i les
successives fases de la lluna que abasten aproximadament 7 dies cadascuna, eren
fenòmens sobre els quals els éssers humans van treure la conclusió que
Déu considerava el número 7 com especialment seu. Particularment
impressionant era el fet que havia beneït i santificat el 7è dia, la
7a porció del temps, com un període sagrat, i lloc a part en senyal del
favor diví, de la seva bona voluntat i del seu desig de beneir als homes.
El número 7 apareix constantment en l'antiga litúrgia jueva. Cada 7è dia
era sant (Ex. 20:8-11). Hi havia 7 dies de Pans sense Llevat (34:18) i es
dedicaven 7 dies a la festa dels Tabernacles (Lv. 23.34). Cada 7è any era
un any sabàtic (Ex. 21:2). El 1r dia del 7è mes era repòs (dissabte;* Lv.
23.24). La sang s'asperjaba 7 vegades en el Dia de l'Expiació (16.14, 19),
com així mateix en altres ocasions, com ser la purificació d'un leprós o de
una casa leprosa (14:7, 16, 27, 51). S'imposaven 7 dies de reclusió
cerimonial en casos d'impuresa real o sospitada per casos de lepra o per
contacte amb un cadàver, o per altres raons (Lv. 13:2, 4, 22, 26, etc.). La
circumcisió es practicava als 7 dies (12:3; cf v 2). Un animal destinat al
sacrifici havia de tenir almenys 7 dies d'edat (Ex. 22.30). La
consagració dels sacerdots s'havia de repetir cada dia durant 7 dies
(29:35). El candelabro del temple tenia 7 llums (Nm. 8:2). Hi ha també
nombroses circumstàncies històriques en les quals el número 7 aparentment
va exercir un paper simbòlic (vegeu Gn. 29:20; 33:3; 41:53; Nm. 23:1, 14, 29;
Jos. 6:8; cf 1 R. 18.43; Dn. 3.19; 4.16, 23, 25, 32). De particular interès és
l'ús del número 7 en l'Apocalipsi. Allí trobem 7 esglésies (Ap. 1:4),
7 candelers d'or (i 12), 7 estrelles o àngels (vs 16, 20), 7 llums
(4:5), 7 Esperits de Déu (1:4; 3:1; 4:5), un llibre segellat amb 7 segells
(5:1), un xai amb 7 banyes i 7 ulls (v 6), 7 àngels amb 7 trompetes
(8:2), 7 trons (10:3), i els 7 àngels que vessen les 7 plagues darreres
(15:1, 7).
Sembla que també se li assigna un significat especial als múltiples de 7.
La Pasqua queia en el dia 14 del 1r mes (Ex. 12:6; cf v 16). S'oferien 14
xais durant cadascun dels 7 dies de la festa dels Tabernacles (Nm.
29:13, 15-32). La genealogia de Crist que presenta Mateo estava arreglada en
3 grups de 14 personatges cadascun (Mt. 1.17). El número 49 (7 x 7) figura en
el còmput de la Pentecosta, que queia en el dia 50è a partir del 2n dia de la
festa dels Pans sense Llevat (Lv. 23.15). Dos jubileus successius estaven
separats per un període de 49 anys (25:8). Hi ha nombrosos exemples de l'ús del
número 70 (7 x 10; Ex. 1:5; 15.27; 24:1; Dj. 1:7; 8.30; 2 R. 10:1; 2 Cr.
29:32; Sal. 90:10; Ez. 8.11; Dn. 9.24; Lc. 10:1, 17). Vegeu l'ús del número
490 (70 x 7), tal com apareix en Dn. 9.24 i Mt. 18.22. La meitat de 7 (3 1/2)
també té el seu significat en Dn. 7.25, 9.27, 12:7, Ap. 11:2 i 13:5. El
número 7, tal com se l'usa de múltiples maneres en la Bíblia, expressa
plenitud o una cosa completa.
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).