Shoa

SHOA (PERSONA) [Heb šôa˓ ( שֹׁועַ) ]. Un poble esmentat en un entorn militar en Ezequiel 23.23. El context és una predicció del càstig (vv. 22-27) en un oracle de judici contra Judà, que es descriu en termes al·legòrics com l'esposa de Yahweh grollerament esgarriada (-Aholibah-, vv 4, 11, 22). Babilònia, l'amant política menyspreada (v 17), anava a prendre represàlies, usant contra Judà el masclisme militar que alguna vegada va ser tan atractiu (v 15). Els contingents nacionals del seu exèrcit inclouen a Shoa. El nom anterior, Pekod, es refereix a la tribu aramea de Puqudu situada a l'est del Tigris. En conseqüència, s'espera que Shoa es refereixi a un poble històric dins de la mateixa àrea general d'hegemonia babilònica.

Zadok (1978: 178-79) ha comparat la llista de grups ètnics en el vers. 23 amb la d'una inscripció de Nabucodonosor: el trio de Pekod, Shoa i Koa corresponen a una llista de quatre o sis tribus aramees i altres tribus semíticas occidentals. , inclòs el Pukudu, encara que cap dels altres noms coincideix. El nom actual no es troba en cap altre lloc, i qualsevol identificació suggerida es topa amb la dificultat d'explicar per què la seva forma és única. Per tant, Zadok es va negar a equiparar-los amb el Sutu, amb el qual generalment s'identifica provisionalment a Shoa, a causa de la falta de correspondència fonètica. Va observar que l'agrupació de Shoa i Koa sonava onomatopeica. Oppenheim ( BID3:48) ha comparat paris de noms com els cereteos i peleteos. De fet, un pot notar els noms al·legòrics dels regnes S i N en aquest capítol, Oholibah i Oholah, que sonen com Tweedledum i Tweedledee. En conseqüència, sembla haver-hi una mica d'atenció en aquest parell de noms. Zimmerli (1979: 488) va trobar assonància en el triple agrupament, Pekod, Shoa i Koa, en termes de la seva vocal -ô- comuna. Eichrodt ( Ezekiel OTL, 328) ha trobat útilment jocs de paraules en els tres noms, Pekod referint-se al càstig (heb pqd; cf; el joc de paraules en Jer 50:21) i Shoa a un crit d'ajuda (heb šw˓). Veure KOA. Llavors, el destí que li espera a Judà s'expressa d'una manera retòricament contundent. Mitjançant aquesta explicació és possible tornar a la identificació comuna amb més confiança, com una distorsió deliberada.

Els Sutu o Sutianos van ser seminòmades que durant segles van participar en incursions en territori assiri i babilònic (Brinkman 1968: 285-87). A la fi del segle VIII a. C.  van fer costat al rebel babilònic Merodach-baladan contra el rei assiri Sargón. Aquí poden aparèixer com a mercenaris, si no vassalls.

Bibliografia

Brinkman, JA 1968. Una història política de la Babilònia post-kasita 1158-722 a. C. Roma.

Zadok, R. 1978. Topònims semíticos occidentals en fonts assíries i babilòniques. Pàgines. 163-79 en Estudis de la Bíblia i l'Antic Pròxim Orient, ed. I. Avishur. Jerusalem.

Zimmerli, W. 1979. Ezekiel 1. Trans. RE Clements. Filadèlfia.

      LESLIE C. ALLEN