Sitja

Significat de Sitja

(heb. Shîlôh, Shîlô, Shilô i Shilôh, «tranquil [tranquil·litat, repòs]»,
«còmode»).

Ciutat situada a uns 16 km al nord de Betel i a uns 5 km al sud-est de
Lebona, a l'est de la principal carretera que va de Jerusalem a Siquem. El seu
nom modern és Seilûn. Les excavacions practicades han posat de
manifest que aquesta ciutat ja existia algun temps abans de la invasió hebrea.
No se sap com va caure en mans dels israelites, els qui la van posseir des de
els temps de Josué fins que els filisteus la van destruir 300 anys més tard.
En Sitja es va aixecar el tabernacle (Jos. 18:1), es va distribuir la terra (vs
8-10) i, mentre els israelites acampaven, Josué va morir (24:1, 29). En Dj.
21.19-24 se'ns diu que cada any se celebrava en Sitja una «festa solemne de
Jehová», amb jovenetes que dansaven. Cap a fins del període dels jutges
Elí oficiava com a summe sacerdot en Sitja, i sota la seva tutela el profeta Samuel
va arribar a l'edat adulta (1 S. 1-3). En #aqueix temps els filisteus es van apoderar
de l'arca en la batalla d'Afec (4:1-11), i probablement van destruir Sitja,
conclusió a la qual es pot arribar gràcies al fet que l'arca no va ser
portada a #aqueix lloc -quan els filisteus la hi van retornar als israelites
(6.21-7:2)- sinó a Quiriat-jearim. Les excavacions practicades demostren que
la seva destrucció va haver d'haver ocorregut c 1100 a. C., data que concorda amb la
cronologia bíblica, segons la qual l'arca hauria estat presa mig segle abans
de la coronació de Saúl. La ciutat va romandre en ruïnes per molts segles, i
sembla que Jeremies no la va conèixer en una altra condició (Jer. 7.12, 14; 26:6, 9).
Però pel que sembla tenia alguns habitants, ja que allí vivia el profeta
Abías en l'època de Jeroboam I (1 R. 14:2, 4), i també uns certs homes que
van ser assassinats en Mizpa mentre anaven a Jerusalem per a portar ofrenes al
temple que estava en ruïnes en temps de Jeremies (Jer. 41:5). Sitja va tornar a
ser una ciutat habitada en el període hel·lenístic, i va continuar sent-ho fins a la
època de Bizanci. Una expedició danesa sota la direcció d'H. Kjaer i A.
Schmidt van excavar parts de l'antiga 1096 ciutat entre els anys 1926 i 1932.
Mapa VI, D-3.

Bib.: H. Kjaer, PEFQS 59 (1927):202-213; 63 (1931):71-88; JPOS 10
(1930):87-174; W. F. Albright, AJA 39 (1935):143, 144.

464. Ruïnes antigues en Sitja.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SITJA

SITJA segons la Bíblia: Ciutat al nord de Bet-el, al sud de Lebona, a l'est de la ruta principal, comunicant Bet-l'amb Siquem (Dj. 21.19), trobant-se en Efraín. S'identifica amb Seilûn, a uns 16 Km. al nor-nord-est de Bet-el.

Ciutat al nord de Bet-el, al sud de Lebona, a l'est de la ruta principal, comunicant Bet-l'amb Siquem (Dj. 21.19), trobant-se en Efraín. S'identifica amb Seilûn, a uns 16 Km. al nor-nord-est de Bet-el.

Sota el comandament de Josué, els israelites van erigir el Tabernacle en Sitja (Jos. 18:1) i van procedir a tirar sorts sobre les parts de Canaán que encara no havien estat assignades (Jos. 18:8-10; 19.51; 22:9).

Les tribus de l'oest del Jordán es van reunir en Sitja per a convocar als seus germans establerts a l'est del riu perquè expliquessin l'erecció del seu altar (Jos. 22.12).

En l'època dels Jutges, els israelites celebraven una festa anual en Sitja en honor de Jehová (Dj. 21.19; 1 S. 1:3). En una d'aquestes ocasions, els benjamitas es van apoderar de joves noies de Sitja (Dj. 21.16-23).

En l'època d'Elí, i durant la infància de Samuel, el tabernacle i l'arca es continuaven trobant en aquesta localitat (Dj. 18.31; 1 S. 1:9, 24; 2.14, 22; 3:3, 21; 4:3, 4; 14:3).

La presa de l'arca per part dels filisteus significa que Déu havia abandonat a Sitja (Sal. 78:60; Jer. 7.12, 14; 26:6, 9), donant-se una suspensió del pacte concertat a Sinaí, simbolitzat en l'arca i el ritual. Quan els filisteus van retornar l'arca, no va ser retornada a Sitja (1 S. 6.21; 7:1, 2; 2 S. 6:2, 11, 17).

Samuel va tirar les bases de la reforma que portaria al fet que els israelites veiessin restituïts els seus privilegis del pacte.

Ahías, el profeta de Sitja, havia predit la reialesa futura de Jeroboam. L'esposa d'aquest sobirà, el fill del qual estava greument malalt, va anar a Sitja a preguntar al profeta si el seu fill sanaria (1 R. 14:2, 4).

La ciutat continuava estant habitada en temps de Jeremies (Jer. 41:5) i va continuar existint durant els imperis grec, romà i bizantí.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SITJA