Sitim

Significat de Sitim

(heb. Shittîm, «acàcies»).

1. Lloc de l'últim campament dels israelites abans d'arribar al Jordán (Jos.
2:1; 3:1), que en Nm. 33:49 apareix com Abel-sitim.* Els incidents referits
a Balaam* i a Baalpeor* van ocórrer en el lloc d'aquest campament (El meu. 6:5; cf
Nm. 25:1). Encara resulta dubtosa la seva identificació. Alguns suggereixen Tell
el-Kefrein, a uns 8 km a l'est del Jordán, enfront de Jericó; uns altres Tell
el-2ammâm, a uns 11 km a l'est del Jordán. Mapa VI, E-4.

Bib.: GP II :234; Nelson Glueck, BASOR 91 (1943):13-18.

2. Vall aparentment ben conegut per la seva sequedat i la seva esterilitat (Jl. 3.18),
però on hi havia acàcies. No ha estat identificat, però s'ha suggerit la
vessant inferior de la vall del Cedrón que passa al costat de Jerusalem.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SITIM

SITIM segons la Bíblia: (a) Important campament israelita en els camps de Moab, a l'est del Jordán, enfront de Jericó (Nm. 22:1; 25:1). Després de la derrota de Sehón i d'Og, els israelites van transportar el campament del Pisga als monts Abarim.

«acàcies».
(a) Important campament israelita en els camps de Moab, a l'est del Jordán, enfront de Jericó (Nm. 22:1; 25:1). Després de la derrota de Sehón i d'Og, els israelites van transportar el campament del Pisga als monts Abarim.

Van aixecar les seves botigues en Sitim (Nm. 21.20; 22:1; 33:47, 48), sobre un altiplà, entre els boscos d'acàcies, en el lloc més elevat de les tres terrasses que en aquest lloc voregen la vall del Jordán.

El campament s'estenia des de Bet-jesimot fins a Abel-sitim (Nm. 33:49; cf. 23.28), sobre més de 5 Km. Estava disposat d'una manera ordenada, seguint el pla establert per a cada tribu (Nm. 24:2, 5, 6). (Vegeu CAMPAMENT.)

Van succeir importants esdeveniments durant l'estada en Sitim. Balaam va intentar maleir al poble, sense aconseguir-lo (Nm. 22-24). No obstant això, va aconseguir que el poble pequés llançant-se al desenfrenament amb les filles de Moab i de Madián en Baal-pitjor.

Una plaga va caure sobre els culpables (Nm. 25). Allí va tenir lloc el segon cens (Nm. 26). Allí va promulgar Moisès les lleis sobre l'herència de les filles (Nm. 27:1-11).

Va ser també en Sitim que va designar públicament a Josué com el seu successor (Nm. 27:12-23) i va promulgar les normes relatives als sacrificis i als vots (Nm. 28-30).

En aquest lloc, Déu va ordenar als israelites que ataquessin a les cinc tribus madianites veïnes que havien seduït al poble a orgies idolàtriques, en Baal-pitjor (Nm. 31).

Rubén i Gad van rebre en Sitim el territori que desitjaven posseir a l'est del Jordán (Nm. 32). Allí va ser on Moisès va exhortar novament als israelites al fet que tiressin de la terra als cananeus, al fet que derroquessin els seus altars i els seus ídols.

Va determinar les fronteres, i va designar als caps encarregats de repartir el país entre les tribus. Va ordenar assignar ciutats als levites i triar entre elles sis ciutats de refugi per als homicides involuntaris (Nm. 33:50-35).

A més, Moisès va estipular que les hereves havien de casar-se amb un home de la seva pròpia tribu (Nm. 36). El gran legislador es va acomiadar aquí del poble (vegeu DEUTERONOMI).

Josué va ser solemnement investit per a les seves funcions, i després Moisès va ascendir al mont Nebo, on va morir. Després de la mort del cabdill, Josué va fer sortir de Sitim a dos espies perquè exploressin la situació en Jericó (Jos. 2).

Una vegada finalitzada la missió d'ells, va ordenar aixecar el campament i va dirigir l'encreuament del Jordán (Jos. 3)

(b) Vall àrida on només creixen acàcies (shittim, Jl. 3.18). Si el profeta té a la vista una vall concreta podria ser el wadi Cedrón Sota el nom de wadi el-Jõz, comença lleugerament al nord-oest de Jerusalem, gira cap a l'est de la ciutat, en separar-lo de la muntanya de les Oliveres, constituint a continuació una profunda gola rocosa (wadi en-Nãr), dirigint-se al sud-est cap a la mar Morta, on desemboca a uns 16 Km. del seu extrem septentrional.

Si no és el wadi Cedrón, el Sitim de Jl. 3.18 seria una al·lusió a l'Arabá dels voltants de la mar Morta (cf. Ez. 47:1-12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: SITIM