Tabrimmon
TABRIMMON (PERSONA) [heb ṭabrimmōn ( טַבְרִמֹּן) ]. Fill d'Hezión i pare de Ben-adad I, que va ser rei de Damasc durant els regnats de Baasa, rei d'Israel, i Ansa, rei de Judà (1 Reis 15.18). No se sap res de Tabrimmón, però podia haver regnat com a rei de Damasc abans de Ben-adad I. El seu nom significa "Rimón és bo" (o generós), sent Rimón un déu adorat pels sirians (cf. 2 Reis 5: 18). En Assíria, aquesta deïtat es deia Rammanu (Tronador), un títol donat a Hadad, el déu de la tempesta, la pluja i el tro. El nom compost, Hadad-rimmon de Zacarías 12.11, suggereix que aquests déus són idèntics.
PAULINE A. VIVIANO
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).