Talmai

Significat de Talmai

(heb. Talmay, «solcat [solc]»; probablement un nom horeo semblant a
Talmiana, «gran»; nab. Tlmy, Tlmw i Tlm).

1. Descendent d'Anac (Nm. 13.22). Aquest clan va ser expulsat d'Hebron per Caleb,
fill de Jefone (Jos. 15.14; Dj. 1.10).

2. Rei de Gesur la filla del qual Maaca va ser una de les esposes de David i mare d'Absalón
(2 S. 3:3; 13.37; 1 Cr. 3:2).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TALMAI

TALMAI segons la Bíblia: «que té a veure amb els solcs», «llaurador».
(a) Fill d'Anac, probablement fundador d'una família d'anaceos (Nm. 13.22). Caleb ho va tirar d'Hebron (Jos. 15.14; Dj. 1.10).

«que té a veure amb els solcs», «llaurador».
(a) Fill d'Anac, probablement fundador d'una família d'anaceos (Nm. 13.22). Caleb ho va tirar d'Hebron (Jos. 15.14; Dj. 1.10).
(b) Rei de Gesur; la seva filla Maaca, una de les esposes de David, va ser mare d'Absalón (2 S. 3:3; 13.37).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TALMAI