Tamar

TAMAR (PERSONA) [Heb tāmār ( תָּמָר) ]. El nom de tres dones en l'Antic  Testament . El nom pot significar "palmera (arbre)" ( IPN 230).

1.      En Gènesi 38, la dona cananea que estava casada amb Er, el primer fill de Judà de la filla cananea de Shua. Després que Er va ser assassinat per Déu per la seva maldat, Judà li va demanar al seu pròxim fill, Onán, que fes la tasca del matrimoni levirita amb Tamar. Onán, no obstant això, va intentar evitar problemes amb ella practicant el coitus interruptus, i per això també va ser assassinat per Déu. Quan Judà va intentar salvar al seu últim fill, Sela, retardant el lliurament de Tamar, ella va prendre l'assumpte en les seves pròpies mans. Disfressant-se de prostituta, va tenir relacions amb Judà. Quan va descobrir el seu embaràs i el seu propi paper en ell, Judà va declarar que ella era més justa que ell, ja que li havia negat a Sela. Ella va donar a llum dos fills bessons, Pérez i Zera, i a través de Pérez va ser una avantpassada de David (Rut 4.12, 18-22; 1 Cròniques 2-4) i Jesús (Mateo 1: 3).

La història ha estat el centre de moltes recerques recents que s'ocupen de qüestions com ara els seus orígens (Emerton 1979), la seva funció dins de la història de Joseph, especialment a través d'un enfocament analític literari (Alter 1975) i les raons de les accions de Tamar (Coats 1972; Niditch 1979).

2.      La filla de David i Maaca i la germana carnal d'Absalón, de qui Amnón, el seu germanastre, es va enamorar violentament (2 Sam 13: 1-22). Seguint el consell del seu amic Jonadab, Amnón va fingir estar malalt i va demanar que enviessin a Tamar a donar-li menjar. Quan ella va arribar, la va violar; i després, havent convertit el seu amor en odi, la va tirar. Tamar va fugir a Absalón, qui finalment es va venjar de la seva violació fent que matessin a Amnón.

La història ha estat recentment objecte de molta anàlisi literària i estructural (Conroy 1978; Fokkelman 1981) que subratlla el seu paper dins del tractament més ampli de la revolta d'Absalom (2 Sam 15-20).

3.      L'única filla d'Absalón, indubtablement nomenada en honor a la seva germana, i descrita com una dona bella (2 Sam 14.27). Alguns erudits l'han comparat amb Maaca, l'esposa de Roboam, fill de Salomó, i la mare d'Abías (1 Reis 15: 2; 2 Cròniques 11: 20-22). Això es deu al fet que alguns manuscrits de la LXX i l'OL  tenen en 2 Sam 14.27 -Maacah- en lloc de -Tamar-, i una declaració addicional en la LXX agrega que ella era l'esposa de Roboam i la mare d'Abías. McCarter ( II Samuel AB , 342) assenyala que és possible que la lectura original del nom en el passatge de Samuel fos -Maacah- i que el nom de Tamar el reemplacés en el TMpor confusió amb la germana d'Absalón, prominent en el capítol anterior. No obstant això, prefereix suposar que el nom Maacah juntament amb la declaració sobre el seu matrimoni va sorgir en la LXX a través d'una equació d'escribes infundada de la filla d'Absalón, fill de David, amb la filla d'un Absalón d'altra banda desconegut esmentat en 1 Reis 15: 2. Altres erudits han vist a Tamar com la mare de Maacah (Dahlberg IDB 3: 196).

Bibliografia

Alter R. 1975. Una aproximació literària a la Bíblia. Comentari 60/6: 70-77.

Coats, G., Jr. 1972. Els drets de les vídues: un punt crucial en l'estructura de Gen. 38. CBQ 34: 461-66.

Conroy, C. 1978. Absalom Absalom! Narrativa i llenguatge en 2 Samuel 13-20. AnBib 81. Roma.

Emerton, JA 1979. Judah and Tamar. VT 29: 403-15.

Fokkelman, JP 1981. Art narratiu i poesia en els llibres de Samuel. Vol. 1. SSN 20. Assen.

Niditch, S. 1979. La dona agreujada redreçada: una anàlisi de Gènesi 38. HTR 72: 143-49.

      GARY H. OLL ER