Temin
també: Teman
Significat de Teman
(heb. Têmân, «a la mà dreta [destra]» o «al sud»).
Nieto d'Esaú (Gn. 36: 11) i el sector habitat pels seus descendents (Jer. 49:
20; Am. 1: 12-1 Abd. 9; Hab. 3: 3). Probablement es trobava en l'extrem
nord d'Edom (Ez. 25: 13). Un dels reis d'Edom era de Temán (Gn. 36:
34), i un dels amics de Job podia haver estat d'allí també (Job 2: 11).
Els temanitas eren famosos per la seva saviesa (Jer. 49: 7). En el Mapa V, B-7 es
assenyalen 2 possibles ubicacions d'aquest lloc.
Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TEMIN
TEMÁN segons la Bíblia: Tribu sorgida d'Esaú i el territori que ocupava en Edom (Gn. 36:11, 15, 34; Jer. 49:20; Am. 1.12), aparentment cap al nord (Ez. 25:13). Aquesta tribu tenia reputació de saviesa (Jer. 49:7). Elifaz, l'amic de Job, pertanyia a aquesta tribu (Jb. 2.11).
Tribu sorgida d'Esaú i el territori que ocupava en Edom (Gn. 36:11, 15, 34; Jer. 49:20; Am. 1.12), aparentment cap al nord (Ez. 25:13). Aquesta tribu tenia reputació de saviesa (Jer. 49:7). Elifaz, l'amic de Job, pertanyia a aquesta tribu (Jb. 2.11).
Definició adaptada i traduïda al català d'un diccionari bíblic de domini públic (Diccionari modern de la Bíblia).