Templecillo

Significat de Templecillo

(gr. naós).

Edifici petit dins del qual es conservava la imatge o el símbol d'un
déu o una deessa. En alguns països catòlics sol trobar-se edificis molt
semblances als templecillos de l'antiguitat, tant a la vora dels camins
com en la proximitat de les ciutats i els pobles, on va la gent per a
venerar a la Mare de Déu o a algun sant. La paraula «templecillos» es
troba en la RVR només en Hch. 19.24, respecte a un petit objecte de
plata, probablement una rèplica del temple de Diana dels efesis, que es
venia als pelegrins que anaven a rendir-li culte a la deessa. En l'AT hi ha 2
frases hebrees que també es podrien traduir per «templecillos»: 1. Bêth
.elôhîm, «la casa dels déus» (Dj. 17:5). Es refereix al lloc erigit per
Micaía per a l'adoració d'imatges. 2. Bêth habbâmôth, literalment, «les
cases dels alts llocs» (2 R. 17.29, 32; 13.19).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TEMPLECILLO