Tenebres

Significat de Tenebres

(heb. jóshek, .ôfel, neshef, .êfâh, alâfâh, arâfel, tsalmâweth, etc.; gr.
skótos, skotía, skía).

A vegades es tradueix per «foscor». A més del seu sentit literal, «tenebres»
s'usa simbòlicament en la Bíblia per a referir-se a la ignorància espiritual
(Sal. 82:5; Is 60:2; Mt. 4.16), a la maldat (Pr. 4.19; Is. 5.20), a la
condició espiritual resultant del descuit de la veritat o de la indiferència
cap a ella (Mt. 6.23; Lc. 11.35), a les dificultats i els problemes de la vida
(2 S. 22.29), a la confusió i la incertesa (Job 12.25) i al misteri i la
inasibilidad que emboliquen a Déu (Ex. 10.21; 1 R. 8.12). Les «tenebres» es
estenien sobre la faç de l'abisme durant la creació (Gn. 1:2). Sobre els
egipcis va caure una plaga de «tenebres» (Ex. 10.21, 22). «Tenebres» van cobrir
la terra en ocasió de la crucifixió de Crist, i «tenebres» anunciaran la
proximitat de la seva vinguda (Mt. 24:29; cf Ap 6.12).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TENEBRES

TENEBRES segons la Bíblia: En les Escriptures, aquest terme s'usa amb diversos sentits:
(a) Estat de la terra abans que Déu digués: «Sigui la llum» (Gn. 1:2).

En les Escriptures, aquest terme s'usa amb diversos sentits:
(a) Estat de la terra abans que Déu digués: «Sigui la llum» (Gn. 1:2).

(b) Absència temporal de llum en la nit (Gn. 1:5).

(c) Foscor extraordinària portada per Déu (Éx. 10.21; 14.20; Mt. 27:45).

(d) Les tenebres en el si de les quals Déu embolicava La seva glòria (Éx. 20.21; Sal. 18:9, 11; 97:2; He. 12.18).

(e) Estat de la mort comparat amb la vida natural (Jb. 10.21, 22).

(f) Tenebres morals. l'estat de l'home a conseqüència de la caiguda (Sal. 82:5; Is. 9:2; Mt. 4.16; Jn. 1:5; 3.19; 2 Co. 6.14; 1 P. 2:9; Jud. 6, 13).

Déu és llum, i Crist va venir al món com la llum veritable; tot el que és exclòs de Déu, o oposat a Ell, participa de les tenebres morals.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: TENEBRES