Vinya

Significat de Vinya

(heb. gefen; gr. ámpelos).

Una planta, un cep de vinya; la planta productora de raïm. El seu aspecte, tal
com la hi conrea en Terra Santa, s'assembla molt a un arbret, amb un
tronc d'uns 50 cm de diàmetre. Les branques, que solen arribar al sòl i que
s'uneixen unes amb altres per mitjà dels pàmpols, arriben a donar raïms (heb.
zeshkôl) que pesen fins a 5 i 6 kg. Algunes tiraven sarments de fins a 3 m de
llarg, que els conreadors sostenien sobre pedres i trenant-los de cep a
cep o secundant-los en les figueres. Quan la vinya era triada es deia
Ñôrêq tal vegada pel lloc d'origen (vall de Sorec) o pel color del seu
fruit (vermell o rosat). Tot i que el text bíblic parla de la vinya silvestre
(2 R. 4.39), no sembla que fos freqüent l'existència de tals plantes.
Vegin-se Vi; Vinya.

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VINYA

VINYA segons la Bíblia: Aquest terme designa generalment la veritable vinya («Vitis vinifera»), originària d'Àsia occidental (del sud de la mar Càspia) (cf. Gn. 9.20, 21). Els egipcis la conreaven (Gn. 40:9-11; Sal. 78:47).

Aquest terme designa generalment la veritable vinya («Vitis vinifera»), originària d'Àsia occidental (del sud de la mar Càspia) (cf. Gn. 9.20, 21). Els egipcis la conreaven (Gn. 40:9-11; Sal. 78:47).

Existeixen escultures de l'Imperi Antic en les quals es representen vinyes, raïm i premses, així com l'elaboració del vi. La terra i el clima de Palestina són adequades per al seu cultiu, que va ser practicat des del principi en Canaán (Gn. 14.18).

La vinya creixia en les planes de Filistea, Jezreel, Genesaret (1 R. 21:1; Guerres 3.10, 8) i prosperava a les regions accidentades pròximes a Hebron, Sitja, Siquem (Nm. 13.23; Dj. 9.27; 21.20; Jer. 31:5), En-gadi (Cnt. 1.14), Hesbón, Eleale, Sibma a l'est del Jordán (Is. 16:8-10; Jer. 48:32) i al Líban (Us. 14.7).

Hi ha una enorme diferència entre les plantes bones i les silvestres (Is. 5:2; Jer. 2.21). Les vinyes es trobaven, sovint, bé en els cims o bé en els vessants dels pujols, a vegades descendint en terrasses artificials (Is. 5:1; Jl. 3.18).

Estava protegida amb un clos o un mur (Nm. 22.24; Sal. 80:8-12; Pr. 24:30, 31; Cnt. 2.15; Is. 5:5). Es despedregaba el terreny, s'erigia una cabanya o una torre per al guardià, i es tallava una almàssera en la roca (Is. 1:8; 5:1-7; Mt. 21.33-41).

Aquestes antigues almàsseres continuen existint en gran quantitat en Palestina. De totes
les plantes conreades, és la vinya la que requereix més cures (Mt. 20:1-16; Lv. 25:3; Pr. 24:30, 31; Is. 5:6; Jn. 15.2).

Es deixava que la vinya s'estengués pel sòl, només elevant els sarments que porten fruit (Is. 16:8; Ez. 17:6). A vegades es cap a grimpar la vinya per arbres o bé sobre i entre enreixats (1 R. 4.25; El meu. 4:4).

Es conreava en particular el raïm negre (Is. 63:2; Ap. 14.19-20). En llocs privilegiats, la maduració acabava abans del mes d'agost. Es consumia el raïm fresc o passa (Nm. 6:3; Dt. 23.24); element molt benvolgut de l'alimentació, es conservava també en forma de coques (1 S. 25:18; 1 Cr. 16:3).

El seu suc es bevia fresc o fermentat (vegeu VI). Les veremes començaven a mitjan setembre i prosseguien fins a octubre, enmig d'un ambient festiu. El raïm era trepitjat en l'almàssera per a obtenir el most (Dj. 9.27; Is. 16.10; Jer, 25:30; 48:33).

Israel és assemblada a una vinya (Sal. 80:8-13). En Is. 5 és assemblada a una vinya. Déu la va disposar en un fèrtil vessant, plantant-la amb les més triades vinyes, i fent tot el possible per a la seva protecció i rendiment.

Però quan es va buscar fruit d'ella, va resultar que només donava raïm silvestre. Finalment, Déu va llevar el seu clos, abandonant-la als elements i a ser trepitjada per tots; una imatge profètica d'Israel en el seu estat d'apostasia.

El Senyor Jesús, així com va venir a ser el veritable Serf de Jehová allí on Israel havia fracassat (vegeu SERF DE JEHOVÁ), va venir també a ser la vinya veritable; Els seus deixebles vénen a ser els pàmpols. No pot haver-hi cap veritable fruit en les seves vides excepte en tant que romanguin en Ell (Jn. 15:1-5).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VINYA