Vinagre

Significat de Vinagre

(heb. jômets; gr. óxos).

Vi agre, vinagre de vi, o en general líquids i salses usades com
condiments en els quals el procés de fermentació havia produït àcid
acètic. El «vinagre de sidra» els estava prohibit als nazareos (Nm.
6:3). La declaració de Sal. 69:21, «i en la meva set em van donar a beure vinagre»,
es va complir en els sofriments de Crist en la creu, tal com ho esmenten Mt.
27:49, Mr. 15.36, Lc. 23.36 i Jn. 19.28-30. La comparació dels textos de
els diferents manuscrits antics de Mt. 27:34 afavoreix la lectura d'óinos,
«vi», i no óxos, «vinagre»; les versions BJ, DHH i NBE tradueixen «vi» i no
vinagre. Es diu que els soldats romans bevien un vi suau, mig àcid,
que en llatí es deia acetum, és a dir, «àcid». En realitat, la paraula
«vinagre» significa «vi agre».

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VINAGRE

VINAGRE segons la Bíblia: Beguda fermentada que s'agreix per la producció, espontània o provocada, d'àcid acètic (Nm. 6:3). El vinagre irrita les dents (Pr. 10.26).

Beguda fermentada que s'agreix per la producció, espontània o provocada, d'àcid acètic (Nm. 6:3). El vinagre irrita les dents (Pr. 10.26).

No pot ser begut pur (Sal. 69:21). A Orient es barreja amb una mica d'oli per a apagar la set quan falta l'aigua (Rt. 2.14).

Cantar cançons alegres a una persona afligida és tan absurd com tirar vinagre sobre el sabó, que era d'una naturalesa que el vinagre el neutralitzava (Pr. 25:20).

Les tropes romanes bevien un vi lleuger i agre al qual anomenaven «acetum», vinagre. És probablement una beguda d'aquest gènere la que el soldat romà va oferir a Jesús crucificat, per a apagar la seva ardent set (Mr. 15.36; Jn. 19.29, 30).

Jesús va acceptar prendre un xarrup d'aquesta beguda. Abans se li havia ofert una beguda estupefaent, un vi barrejat amb mirra, que havia refusat (Mt. 27:34; Mr. 15.23).

Diccionari Enciclopèdic de Bíblia i Teologia: VINAGRE