El cec Bartimeu

46Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí.

47Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: —Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!

48Tothom el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi!

49Jesús s’aturà i digué: —Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: —Coratge! Aixeca’t, que et crida.

50Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús.

51Jesús li preguntà: —Què vols que faci per tu? El cec respongué: — Rabuní , fes que hi vegi.

52Jesús li digué: —Ves, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.

35Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat.

36En sentir passar la gent, va preguntar què era tot allò.

37Li feren saber que passava Jesús de Natzaret.

38Llavors començà a cridar: —Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!

39La gent que anava davant el renyava perquè callés, però ell cridava encara més fort: —Fill de David, tingues pietat de mi!

40Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:

41—Què vols que faci per tu? Ell respongué: —Senyor, fes que hi vegi.

42Jesús li digué: —Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.

43A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.