La figuera assecada
Mateu 21,18-22 · Marc 11,12-25
Mateu 21,18-22
18De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana.
19Veié vora el camí una figuera i s’hi va acostar, però no va trobar-hi res més que fulles. Llavors digué a la figuera: —Que mai més no surti fruit de tu! I a l’instant la figuera es va assecar.
20En veure-ho, els deixebles, estupefactes, li preguntaren: —Com és que la figuera s’ha assecat en un instant?
21Jesús els respongué: —En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà.
22Tot allò que demanareu en la pregària amb fe, ho rebreu.
Marc 11,12-25
12L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana.
13Veié de lluny una figuera que ja tenia fulla i va anar-hi per si hi trobava alguna cosa. Però, quan s’hi acostà, no va trobar-hi res més que fulles, perquè no era el temps de les figues.
14Llavors digué a la figuera: —Que mai més ningú no mengi fruit de tu! I els seus deixebles van sentir aquestes paraules.
15Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,
16i no permetia que ningú traginés res per dins el recinte del temple.
17I els instruïa així: —¿No diu l’Escriptura: El meu temple serà anomenat “casa d’oració per a tots els pobles” ? Però vosaltres n’heu fet una cova de lladres !
18Ho van sentir els grans sacerdots i els mestres de la Llei i buscaven com podrien fer-lo morir; però li tenien por, perquè tota la gent estava admirada de la seva doctrina.
19I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.
20Al matí, tot passant, van veure que la figuera s’havia assecat de soca-rel.
21Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: —Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat.
22Jesús els respon: —Tingueu fe en Déu.
23Si algú diu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, sense dubtar-ne en el seu cor, sinó creient que es realitzarà allò que diu, en veritat us dic que li serà concedit.
24Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu.
25I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes.