Lluc 22:35
Després els digué: —Quan us vaig enviar sense bossa ni sarró ni sandàlies, ¿us va faltar alguna cosa? Li respongueren: —No res.
— Lluc 22:35, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lc 9,3; Lc 10,4 (= Mt 10,10). (Lc 9,3; Lc 10,4; Mt 10,10)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (22,34-38):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Mateu 10:9-10 No us emporteu a la bossa cap moneda: ni d’or, ni de plata, ni de coure; no prengueu sarró per al camí, ni dos vestits, ni sandàlies, ni bastó. El qui treballa, bé es mereix que el mantinguin.
- Lluc 10:4 No porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies, i no us atureu a saludar ningú pel camí.
- Salms 34:9-10 Tasteu i veureu que n’és, de bo, el Senyor; feliç l’home que s’hi refugia. Sants del Senyor, venereu-lo; venereu-lo i no us mancarà res.
- Salms 23:1 Salm del recull de David. El Senyor és el meu pastor: no em manca res.
- Lluc 9:3 Els digué: —No prengueu res per al camí: ni bastó, ni sarró, ni pa, ni diners, i no us endugueu dos vestits.
- Salms 37:3 Confia en el Senyor i fes el bé; habitaràs en el país, hi viuràs segur.
- Marc 6:8-9 i els instruïa dient: —No prengueu res per al camí, fora del bastó: ni pa, ni sarró, ni cap moneda a la bossa. Calceu-vos les sandàlies, però no us emporteu dos vestits.
- Mateu 6:31-33 Per tant, no us preocupeu, pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu primer el Regne de Déu i fer el que ell té per just, i tot això us ho donarà de més a més.
- Deuteronomi 8:2-3 Recorda’t de tot el camí que el Senyor, el teu Déu, t’ha fet recórrer pel desert des de fa quaranta anys. T’ha afligit i t’ha posat a prova per conèixer les inclinacions del teu cor i veure si observaries o no els seus manaments. T’ha afligit fent-te passar fam, però després t’ha alimentat amb el mannà, que ni tu ni el
- Gènesi 48:15 Israel els va beneir així: —Que el Déu davant el qual han viscut sempre els meus pares, Abraham i Isaac, el Déu que ha estat el meu pastor des que existeixo fins al dia d’avui,
- Lluc 12:29-31 No busqueu, doncs, què menjareu o què beureu, ni en passeu ànsia. Això, tots els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare ja sap prou que en teniu necessitat. Vosaltres, busqueu més aviat el seu Regne, i això us ho donarà de més a més.
- Deuteronomi 8:16 en aquest mateix desert, ell t’ha alimentat amb el mannà, que els teus pares no coneixien. T’afligia i et posava a prova perquè a la fi et volia afavorir.