Marc 14:35
S’avançà un tros enllà, es deixà caure a terra i pregava que, si era possible, s’allunyés d’ell aquella hora.
— Marc 14:35, Bíblia Catalana Interconfessional
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (14,32-42):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Marc 14:41 Va cap a ells per tercera vegada i els diu: —Dormiu ara i reposeu! Tot s’ha acabat. Ha arribat l’hora: el Fill de l’home és entregat a les mans dels pecadors.
- Hebreus 5:7 El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.
- Mateu 26:39 S’avançà un tros enllà, es prosternà amb el front a terra i pregava dient: —Pare meu, si és possible, que aquesta copa s’allunyi de mi. Però que no es faci com jo vull, sinó com tu vols.
- Gènesi 17:3 Abram es va prosternar amb el front a terra, i Déu li digué:
- Deuteronomi 9:18 »Tot seguit em vaig prosternar amb el front a terra davant el Senyor i m’hi vaig estar quaranta dies i quaranta nits, com la primera vegada, sense menjar ni beure res, demanant perdó per tots els pecats que havíeu comès: havíeu ofès el Senyor amb el vostre mal comportament i havíeu provocat la seva indignació.
- Fets 10:25-26 Quan Pere estava a punt d’entrar a la casa, Corneli sortí a rebre’l i es prosternà als seus peus. Pere el va fer aixecar dient-li: —Alça’t, que jo no soc més que un home, igual que tu.
- Apocalipsi 4:10 els vint-i-quatre ancians es prosternaven davant el qui seu al tron, adorant el qui viu pels segles dels segles. Posaven les seves corones davant el tron i proclamaven:
- 2 Cròniques 7:3 Quan els israelites veieren que el foc baixava i que la presència gloriosa del Senyor era damunt l’edifici del temple, s’agenollaren i es van prosternar tots sobre el paviment amb el front a terra enaltint així el Senyor: «Que n’és, de bo! Perdura eternament el seu amor.»
- Apocalipsi 5:14 Els quatre vivents responien: —Amén. I els ancians es van prosternar adorant.
- Lluc 17:15-16 Un d’ells, quan s’adonà que havia estat guarit, va tornar enrere glorificant Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.
- 1 Cròniques 21:15-16 Déu envià un àngel a Jerusalem per devastar-la. Però tan bon punt havia començat, el Senyor ho veié, li va doldre aquella calamitat i va manar a l’àngel exterminador: —Prou! Atura la mà! L’àngel del Senyor es trobava a l’era d’Ornan, el jebuseu. David va alçar els ulls i veié que l’àngel del Senyor, dret entre cel i te