Marc 4:38
Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: —Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?
— Marc 4:38, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Es refereix probablement a un coixí situat en el lloc on solia seure el timoner de la barca.
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (4,35-41):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- 1 Pere 5:7 Descarregueu en ell totes les vostres preocupacions, ja que ell mateix té cura de vosaltres.
- Hebreus 4:15 No tenim pas un gran sacerdot incapaç de compadir-se de les nostres febleses: ell, de manera semblant a nosaltres, ha estat provat en tot, encara que sense pecar.
- Isaïes 54:6-8 El Senyor et crida com a una esposa abandonada i afligida. Diu el teu Déu: «Qui abandonaria l’esposa de la joventut? Et vaig abandonar sols per un moment, i ara et torno a prendre amb un amor immens. En un esclat d’indignació et vaig amagar un moment la mirada, però ara t’estimo amb un amor etern. T’ho diu el Senyor, e
- Mateu 8:25 Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!
- Lluc 8:24 Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Mestre, mestre, ens enfonsem! Així que ell es despertà, va increpar el vent i les onades; a l’instant es van calmar, i arribà la bonança.
- Isaïes 40:27-28 Poble de Jacob, per què parleu així? Per què dieu, gent d’Israel, que el Senyor no veu la vostra sort, que el vostre Déu ignora la vostra causa? Que no ho sabeu? No ho heu sentit a dir mai? El Senyor és Déu per sempre, ha creat la terra d’un cap a l’altre. No es cansa, no defalleix. És insondable la seva intel·ligència
- Isaïes 51:9-10 Desvetlla’t, desvetlla’t, revesteix-te de poder, braç del Senyor! Desvetlla’t com abans, com en temps antics. ¿No ets tu qui va esquarterar el monstre Rahab i va matar el Drac de la mar? ¿No ets tu qui va eixugar la mar, les aigües abismals de l’oceà, i en les fondàries marines va obrir un camí perquè hi passessin els
- Isaïes 49:14-16 Sió deia: «El Senyor m’ha abandonat, el meu Déu s’ha oblidat de mi.» El Senyor li respon: «¿Pot oblidar-se una mare del seu infantó, pot deixar d’estimar el fill de les seves entranyes? Però, ni que alguna l’oblidés, jo mai no t’oblidaria. Et duc gravada a les palmes de les mans, tinc sempre presents els teus murs.
- Salms 77:7-10 de nit rumio dintre meu, reflexiono i em pregunto a mi mateix: «¿És que el Senyor ens ha abandonat per sempre, ja no ens serà propici mai més? ¿Ha deixat per sempre d’estimar-nos, s’ha desdit de la seva paraula? ¿Pot oblidar-se Déu de compadir, l’enuig pot tancar-li les entranyes?» Pausa
- Job 8:5-6 Però tu, si cerques Déu, si demanes el favor del Totpoderós, si ets pur i recte, llavors ell vetllarà per tu i et construirà una llar honorable:
- 1 Reis 18:27-29 Al migdia, Elies es burlava d’ells dient: —Crideu més fort! Baal és déu, però potser està capficat o bé té feina, o qui sap si és de viatge! Potser dorm, però ja es despertarà! Ells cridaven més fort encara i, segons el seu costum, es feien incisions amb punyals i llances fins que els rajava la sang. Passat ja migdia,
- Salms 22:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Aièlet haixàhar». Salm del recull de David. Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? Estàs lluny de salvar-me, no t’arriba el meu clam.