Marc 6:48
Veient que patien remant, perquè el vent els era contrari, pels volts de la matinada va anar cap a ells caminant sobre l’aigua, com si volgués passar de llarg.
— Marc 6:48, Bíblia Catalana Interconfessional
Notes
Lit.: pels volts de la quarta vetlla de la nit (entre les tres i les sis).
Mt 14,25 nota f. (Mt 14,25)
Vegeu Ex 33,21-23, on Déu «passa de llarg» davant de Moisès: segons la concepció bíblica, l’home no pot veure cara a cara la glòria de Déu. (Ex 33,21-23)
Comentari dels Pares de l'Església
La Catena Aurea de Sant Tomàs d'Aquino comenta aquest passatge (6,45-52):
Llegeix el comentari patrístic →Referències creuades
- Job 9:8 Ell, tot sol, desplega el cel i camina per les ones de la mar.
- Salms 93:4 Més fort que el bramul dels oceans, més potent que les onades del mar, és potent a les altures el Senyor.
- Mateu 14:24 Mentrestant, la barca ja s’havia allunyat un bon tros de terra, i les ones la sacsejaven, perquè el vent era contrari.
- Lluc 24:28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà.
- Lluc 12:38 Feliços d’ells si ve a mitjanit o a la matinada i els troba vetllant així.
- Salms 104:3 damunt les aigües t’has bastit un palau. Prens els núvols per carrossa, avances sobre les ales dels vents.
- Isaïes 54:11 «Pobra ciutat, batuda pel temporal, sense ningú que et consoli! Jo t’ajuntaré els carreus amb ungüent preciós i et donaré fonaments de safir.
- Joan 1:13 No han nascut per descendència de sang, ni per desig carnal, ni per voler humà, sinó de Déu mateix.
- Gènesi 19:2 Després va dir: —Si us plau, senyors meus, feu-me l’honor de venir a casa del vostre servent. Us rentareu els peus i podreu passar-hi la nit. Demà al matí continuareu el vostre camí. Ells van respondre: —No cal. Farem nit a la plaça.
- Gènesi 32:26 Veient que no podia vèncer Jacob, tot lluitant li va donar un cop a l’articulació de la cuixa i la hi va desllorigar.
- 1 Samuel 11:11 L’endemà, Saül va distribuir la tropa en tres cossos. Durant la guàrdia de la matinada van caure sobre els ammonites i van mantenir l’atac fins que el sol ja era ben fort. Els supervivents es van dispersar: no en quedaren dos de junts.
- Èxode 14:24 A la matinada, el Senyor, des de la columna de foc i de núvol, va posar la mirada sobre la formació dels egipcis i va sembrar-hi la confusió: