Mateu 14:30

Referències creuades

• Lamentacions 3:54-57 Em passa la riuada pel damunt i exclamo: «Estic perdut!» T’he cridat pel teu nom, oh Senyor, des de la fossa profunda. Has sentit el meu clam. Escolta el meu crit d’auxili! Quan et cridava, t’has acostat i m’has dit: «No tinguis por!»
• 2 Timoteu 4:16-17 En la meva primera defensa davant el tribunal, ningú no em va fer costat, tots em van abandonar. Que no els sigui tingut en compte! Però el Senyor estigué vora meu i em va donar forces perquè acabés de predicar el missatge i poguessin escoltar-lo tots els pagans. Ell m’ha alliberat de la gola del lleó!
• Marc 14:38 Vetlleu i pregueu, per no caure en la temptació. L’esperit de l’home és prompte, però la seva carn és feble.
• Mateu 8:24-25 Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia. Ells van anar a despertar-lo i li deien: —Senyor, salva’ns, que ens enfonsem!
• Lluc 22:54-61 El van agafar, doncs, i se’l van endur a la casa del gran sacerdot. Pere seguia de lluny. Van encendre foc al mig del pati, s’hi assegueren al voltant, i Pere es va asseure entre ells. Una criada el veié assegut vora el foc i, després de mirar-se’l fixament, va dir: —Aquest home també hi anava, amb ell. Pere ho negà: —
• Salms 69:1-2 Per al mestre de cor: a la tonada de «Xoixannim». Del recull de David. Salva’m, Déu meu; l’aigua m’arriba al coll.
• Jonàs 2:2-7 D’allí estant va pregar al Senyor, el seu Déu: —Enmig del perill he clamat al Senyor, i ell m’ha respost. Des de l’entranya de la mort he cridat auxili, i tu, Senyor, has escoltat el meu clam. »M’havies llançat als mars profunds, m’engolien les aigües abismals, els teus rompents i les teves onades em passaven pel damun
• Salms 116:3-4 M’envoltaven els llaços de la mort, el país dels morts se m’acostava, venien a trobar-me l’angoixa i el neguit. Llavors vaig invocar el nom del Senyor: «Ah, Senyor, salva’m la vida!»
• Salms 3:7 No em fa por la multitud del poble que acampa al meu voltant.
• Salms 107:27-30 el cap els rodava; no es tenien drets, com si anessin beguts, s’havia esfumat la seva perícia. Enmig de l’angoixa cridaren al Senyor, i ell els salvà dels perills: mudà el temporal en bonança, s’apaivagaren les onades de la mar, i els va dur fins al port tan desitjat, plens de goig per la calma retrobada.
• 2 Reis 6:15 Quan, de bon matí, el qui estava al servei de l’home de Déu es va llevar i va sortir, veié el destacament, amb els cavalls i els carros, que tenia encerclat el poble. El servent va dir a Eliseu: —Ah, senyor! Com ens ho farem?
• Marc 14:66-72 Mentrestant, Pere era a baix, al pati. Arriba una de les criades del gran sacerdot i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu: —Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús. Pere ho negà: —No sé ni entenc de què parles. Llavors va sortir fora, al vestíbul, i un gall va cantar. La criada el va veure i