Marc 16

Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús.

El primer dia de la setmana —el diumenge—, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol.

Es deien entre elles: —¿Qui ens farà rodolar la pedra de l’entrada del sepulcre?

Llavors van alçar els ulls i s’adonaren que la pedra ja havia estat apartada; era una pedra realment molt grossa.

Van entrar al sepulcre i veieren assegut a la dreta un jove que portava un vestit blanc, i es van espantar.

Ell els diu: —No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat.

Però ara aneu a dir als seus deixebles i a Pere: “Ell va davant vostre a Galilea; allà el veureu, tal com us va dir.”

Elles sortiren del sepulcre i van fugir, plenes d’esglai i tremoloses. I no digueren res a ningú, perquè tenien por.

Després que Jesús hagué ressuscitat el primer dia de la setmana —el diumenge— de bon matí, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis.

Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven.

Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.

Després d’això, es va manifestar amb un aspecte diferent a dos d’ells que feien camí fora ciutat.

Aquests, llavors, se’n tornaren a anunciar-ho als altres, però tampoc no els van creure.

Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva manca de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat.

Els digué: —Aneu per tot el món i anuncieu la bona nova de l’evangeli a tota la creació.

Els qui creuran i seran batejats se salvaran, però els qui no creuran es condemnaran.

Els senyals que acompanyaran els qui hauran cregut seran aquests: en nom meu trauran dimonis, parlaran llenguatges que no coneixien,

agafaran serps amb les mans i, si beuen alguna metzina, no els farà cap mal; imposaran les mans als malalts, i es posaran bons.

Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu.

Ells se n’anaren a predicar pertot arreu. El Senyor hi cooperava, i confirmava la predicació de la paraula amb els senyals prodigiosos que l’acompanyaven.