Hi havia un dels fariseus que es deia Nicodem. Era un dirigent dels jueus.
Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: —Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell.
Jesús li respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.
Li diu Nicodem: —Com pot néixer un home que ja és vell? És que pot entrar altra vegada a les entranyes de la mare i tornar a néixer?
Jesús respongué: —En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit.
De la carn en neix carn, de l’Esperit en neix Esperit.
No t’estranyis que t’hagi dit: “Cal que nasqueu de dalt.”
El vent bufa allà on vol; en sents la remor, però no saps d’on ve ni on va. Així mateix passa amb el qui neix de l’Esperit.
Nicodem li replicà: —Com pot ser tot això?
Jesús li respongué: —I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?
En veritat, en veritat et dic que nosaltres parlem d’allò que sabem i donem testimoni d’allò que hem vist, però vosaltres no accepteu el nostre testimoni.
Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure’m quan us parli de les celestials?
Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home.
I així com Moisès va enlairar la serp en el desert, també el Fill de l’home ha de ser enlairat,
perquè tots els qui creuen tinguin en ell vida eterna.
Déu ha estimat tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna.
Déu no ha enviat el seu Fill al món perquè el món fos condemnat, sinó per salvar-lo per mitjà d’ell.
Els qui creuen en ell no són condemnats, però els qui no creuen ja han estat condemnats, perquè no han cregut en el nom del Fill únic de Déu.
La condemna ha arribat per això: quan la llum ha vingut al món, els homes s’han estimat més la foscor que la llum, ja que les seves obres eren dolentes.
Tots els qui obren el mal tenen odi a la llum, i no s’acosten a la llum perquè quedarien al descobert les seves obres.
Però els qui viuen d’acord amb la veritat s’acosten a la llum perquè es vegin les seves obres, ja que les fan segons Déu.
Jesús i Joan Baptista
Després d’això, Jesús se n’anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S’hi va estar un cert temps amb ells i batejava.
També Joan batejava, a Enon, prop de Salim, on hi havia molta aigua, i la gent hi anava a fer-se batejar.
Llavors Joan encara no havia estat tancat a la presó.
Alguns dels deixebles de Joan es van posar a discutir amb un jueu sobre els ritus de purificació.
Aleshores anaren a trobar Joan i li digueren: —Rabí, aquell que era amb tu a l’altra banda del Jordà i de qui tu vas donar testimoni, ara bateja i tothom va cap a ell.
Joan respongué: —Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel.
Vosaltres mateixos sou testimonis del que vaig declarar: “Jo no soc pas el Messies, sinó que he estat enviat davant d’ell.”
El qui té l’esposa és l’espòs, però l’amic de l’espòs, que és present i l’escolta, té una gran joia quan sent la veu de l’espòs. També jo tinc aquesta joia, i la meva joia és completa.
Ell ha de créixer, i jo he de minvar.
»El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots,
i dona testimoni d’allò que ha vist i sentit, però ningú no accepta el seu testimoni.
Els qui l’accepten, acrediten que Déu diu la veritat,
perquè l’enviat de Déu comunica les paraules de Déu, ja que ell dona sense límits l’Esperit.
El Pare estima el Fill i ho ha posat tot a les seves mans.
Els qui creuen en el Fill tenen vida eterna, però els qui es neguen a creure en el Fill no veuran la vida: el judici de Déu pesa damunt d’ells.