Qui va ser
Etimologia: Aigulfo = protegeix dels llops, de l'arcaic saxó Martirologio Romano: A l'illa de Lérins a Provença a França, santa Aigolfo, abat, i companys monjos, que es reté hagin patit el martiri durant una incursió dels Sarraïns.
Nascut vers el 630 a Blois d'humils i piadosos pares, a l'edat de vint anys va entrar en el monestir benedictí de Fleury-sur-Loire, fundat poc temps abans i governat per l'abat Mummolo. Aquests, segons un antic agiografo, hauria encarregat Aigulfo de portar-se a Montecassino, espatllat pels Longobards, a agafar els cossos dels ss. Beneït i Escolar. La traslazione hauria passat entre grans peripècies el 653; però es tracta, com adverteixen els Bollandisti, d'una faula. Nomenat cap al 671 abat del cèlebre monestir de Lérins, faticò no poc a fer-vos retornar els monjos, que les invasions barbàriques tenien dispers i més encara a reportar-vos la disciplina. A aquest propòsit es narra que dos monjos, Arcadio i Colombo, no podent tolerar la severitat de l'abat, van insubordinar en contra d'ell i amb l'ajuda d'alguns soldats proveïts els del bisbe de Uzès, guanyat al seu partit, ho van capturar juntament amb un grup de monjos fidels, els van arrencar la llengua i els accecarono i van transportar a l'illa de Capraia, on els van matar. Sobre l'època del martiri, es pensa que aquest hagi passat entre el 674 i el 681. El nombre dels màrtirs és fet pujar d'alguns a 33, nombre que els Bollandisti redueixen a tres. Es coneixen els noms d'un Turcharius i d'un Frongentius. Els seus cossos van ser transportats a Lérins sota el successor de Aigulfo. Les relíquies de Aigulfo van ser transferides després a Provins en el priorato benedictí, durant les invasions normandes, on van ser reconegudes per Seguino, arquebisbe de Sens, en el segle X. La festa cau el 3 de setembre.
Font: santiebeati.it