Qui va ser
Som el 257 dC: Marino, arribat en la zona del Mont Tità a la recerca de pedres de treballar, va restar engrescat pel majestuós Monte i s'hi portava sovint. A més, convertia la població riminese al cristianisme. Després de les acusacions infamants d'una dona, Marino va ser obligat a refugiar-se en el bosc del Mont Tità per defugir a les persecucions. Gràcies a les pregàries de Marino va passar el miracle: la dona es ravvide. La llegenda narra també que Marino i Leone, per evitar altres experiències d'aquell tipus, es van retirar, al costat de la seva petita comunitat, al cim del Mont Tità, recintando la zona del seu refugi. El terreny tanmateix era de propietat de dona Felicissima que el seu fill molt Vertader es va portar sobre el lloc per scacciare Marino. Ell es va oposar a la violència amb la sola força de les pregàries al Senyor: el jove va quedar com paralitzat. De seguida dona Felicissima es va portar en súplica de Marino, demanant perdó per l'acte violent del fill molt Vertader. El jove va tornar a la normalitat. La dona va donar el territori a Marino que hi va morir en l'any 301. El bisbe de Rímini San Gaudenzio li va conferir l'orde del diaconat. És l'únic Sant fundador d'un Estat i patró de la República que porta el seu nom al costat dels compatroni San Leone i Sant Agata.
Patronato: San Marino, Diaques
Etimologia: Marino = home del mar, del llatí
Font: santiebeati.it