Qui va ser
Antiquíssima era la tradició d'aquest nom entre els Ostrogots, tant que la seva dinastia era justament la dels ‘Estima'ls’. El nom ha desaparegut actualment, mentre s'és difosa molt la forma abreujada de ‘Amalia’. De s. Amalberga us en són tres, de què dos contemporànies entre ells, i se celebren el mateix dia el 10 de juliol, a vegades també sota el nom de ‘Amalia’. S. Amalberga verge, segons una ‘Vita’ escrita per un monjo de l'abadia de S. Pietro de Gand, havia nascut en les Ardenne, en la ‘vila Rodingi’ (Bèlgica), criada a Bilsen de santa Landrada i hauria rebut el vel monacal de s. Willibrordo. Va viure entre el segle VII i #el VIII; va transcórrer els seus darrers anys en la ciutadana de Tamise, on va morir en la segona meitat del segle VIII i a Tamise va ser sepolta. Un segle després de les seves relíquies van ser traslate en el monestir de S. Pietro de Gand (Bèlgica), on van ser exposades solemnement el 1073. D'ella parla també un diploma de Carles el Calb emperador (823-877), que en data 1° d'abril de 870, testimonia que les relíquies de s. Amalberga verge, eren conservades en aquell temps, dels monjos de S. Pietro de Monte Blandino a Gand. La festa se celebra el 10 de juliol.
De l'altre s. Amalberga dita de Maubeuge, les notícies pervenutaci i redactada per un monjo de Lobbes, són retingudes en gran part llegendària i no fiables. Va néixer a Saintes (Brabante) als Països Baixos, va ser esposa de Witger i mare de Emeberto (que esdevindrà després bisbe de Cambrai) i de les santes Reinalda i Godula. Amalberga, després del naixement de Godula i després que el seu marit havia mort, va deixar el món per abraçar la vida religiosa a Maubeuge; ella hauria rebut el vel monàstic de les mans de s. Oberto i hauria mort al final del segle VII. De Maubeuge el seu cos va ser transportat a l'abadia de Lobbes (Hainaut) actual Bèlgica. La seva festa se celebra el 10 de juliol.
Autor: Antonio Borrelli
Font: santiebeati.it