Qui va ser
† Cesena, 21 de novembre de 946 ca. En el dia en què se celebra la Presentació de Maria és recordat també Mauro, bisbe de Cesena a finals de segle IX. El culte va ser degut als miracles que van seguir al casual retrobament de la seva tomba. Narra sant Pier Damiani que un pelegrí, anant a processó, per enllaçar-se una sabata va posar el peu sobre la tomba amagada pels arbustos. No va aconseguir més a abastar-ho i va ser necessari trencar el sarcòfag, que va revelar així el preciós contingut després transferit en la propera esglesiola que de l'inici del segle XI era custodiada pels Benedictins. Aquí va sorgir l'abadia de Santa Maria del Mont. (Passar) Martirologio Romano: A Cesena, sant Mauro, bisbe.
Va néixer en el segle X, l'any i el lloc de naixement hi és desconegut; se sap que va ser triat bisbe de Cesena en Romagna, de l'oncle papa Joan X, així doncs després del 914; el seu nomenament va passar algun any abans del 926, quan els papes van perdre la jurisdicció sobre les terres de l'Exarcat; territori italià de l'imperi bizantí, que comprenia una part de l'Emilia Romagna amb al centre Ravenna i així doncs també de Cesena, que n'era una addicció. De la seva obra no se sap pràcticament res, va haver de viure sense altre santamente, tingut compte dels temps difícils d'aleshores i del següent culte; va morir cap al 946 un 21 de novembre. Va ser sepolto sobre el Mont Espaien, en una arca de marbre, al costat d'una esglesiola i a una cel·la, d'ell mateix edificades per recollir-se en pregària i fer penitenza. Després de molts anys es va verificar un primer miracle prop de la seva arca, que mentrestant era gairebé tota enterrada; després d'un segon miracle, el poble va començar a acudir a venerar-ho, difonent la notícia també en els països més llunyans. Els bisbes de la regió es van adunar sobre el Mont, ja anomenat “de Mauro”, fent dissotterrare el sarcòfag i traslladant-ho dins de l'esglesiola; aquest ritu aleshores equivalia a una canonització. Amb l'afluir dels fidels i de les ofertes, l'esglesiola va ser engrandida i embellida pels monjos benedictins; a costat d'aquesta va sorgir també un monestir ja florescent el 1042. Amb el passar dels segles, el cos va ser oblidat per tots, monjos compresos; per ser retrobat abans del 1470 ca. i per temor de les guerres en curs en la zona, va ser tret del sarcòfag, que va quedar sobre el Mont i portat dins dels murs de la ciutat, en l'església de S. Giovanni Evangelista; però després d'algun temps, el 1470, va ser de nou traslato en la nova catedral de S. Giovanni Battista, en una capella riservatagli, cenyida per reixes per protegir-ho. Algunes seves relíquies van quedar al Mont i a Ravenna. La seva festa és al 21 de novembre. En el seu honor van sorgir dos països o parròquies: San Mauro, en la diòcesi de Cesena, documentada el 1155 i l'actual San Mauro Pastures, en la diòcesi de Rímini, també aquesta molt antiga. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2002-12-28
Font: santiebeati.it