Qui va ser
Anfo, Brescia, 22 d'agost de 1891 – Gekondi, Kenia, 31 d'octubre de 1930 Mercè Stefani va néixer el 22 d'agost de 1891 a Anfo en el Val Sorra (Brescia). El 1911 va entrar en l'Institut de les Missioneres de la Consolata i el 12 de gener de 1912 va prendre l'hàbit religiós, agafant el nom de monja Irene. El 29 de gener de 1914 va emetre la professió religiosa i al final de l'any va partir per la missió a Kenya. Del 1914 al 1920 es va dedicar a l'assistència dels portadors africans al temps de la primera guerra mundial, que va assolir també Àfrica per la implicació de les colònies angleses i alemanyes. Del 1920 al 1930, en canvi, va prestar servei com a ensenyant en la missió de Gekondi. Per la seva capacitat d'unir a les cures físiques la caritat i la dolcesa, es va merèixer el renom de «Nyaatha», que en llengua kikuyu significa «mare tota misericòrdia». Ocupant un malalt de pesta, es va posar malalt a la seva vegada: va morir el 31 d'octubre de 1930, a 39 anys. Ha estat beatificada el 23 de maig de 2015 a Nyeri a Kenya, sota el pontificat de papa Francesc. La memòria litúrgica ha estat fixada al 31 d'octubre, el dia exacte del seu naixement al Cel. Les seves restes mortals són venerats des del 24 d'octubre de 2015 en la catedral de Nyeri, dedicada a la Verge Consolata.
Naixement i primers anys Quinta dels dotze fills de Giovanni Stefani i Annunziata Massari, va néixer a Anfo en el Val Sorra (a província i diòcesi de Brescia) el 22 d'agost de 1891. Al Bateig va ser anomenada Aurelia Giacomina Mercè. Va créixer en l'ambient impregnat de viva fe de la seva forta i valenta família. Va demostrar sin de nena una forta sensibilitat pel apostolato entre els seus coetanis i familiars. Particularment propens a la caritat, corria dels malalts, ajudava els ancians, pensava en els pobres, reservant-se sempre els treballs més pesants.
«Em faré missionera» Desitjosa d'estimar sempre de més Déu en el pròxim, ja a tretze anys Mercè va dir als pares: «Em faré missionera». En canvi, la mort prematura de la mama va fer recaure a sobre d'ella el deure d'educadora i catechista dels germans més petits: per tant, la família va esdevenir el seu primer camp de apostolato, juntament amb la parròquia. A 20 anys, el 1911, Mercè Stefani va poder entrar entre les Monges Missioneres de la Consolata. Es tractava d'un institut religiós femení, fundat amb prou feines l'any abans a Torí del canonge Giuseppe Allamano (beatificat el 1990). Precedentment, el gener de 1901, havia fundat l'Institut de la Consolata per les Missions Estrangeres, compost per sacerdots i germans coadiutori. El 28 de gener de 1912 va prendre l'hàbit religiós, agafant el nom de monja Irene. Va emetre la professió religiosa el 29 de gener de 1914. Al final de l'any va partir per Kenya, on aleshores l'evangelització era als inicis. En els hospitals militars durant la primera guerra mundial Del 1914 al 1920 la missió de monja Irene es va dur a terme en els hospitals militars. En realitat, eren locals organitzats a la millor pels “carriers”, o els portadors africans, enrolats per transportar material bèl·lic. Era efectivament el temps de la primera guerra mundial, que va assolir també Àfrica per la implicació de les colònies angleses i alemanyes. Els posats malalts, signats també per mals indefinibles i complicats, eren ammassati sense cap criteri en grans naus. Abandonats a si estigués, jeien en un tuf insopportabile, en un vociare de tantes llengües i dialectes. «Un àngel de monja» En aquest “infern” social, monja Irene transcorria les seves jornades de jove missionera, en els hospitals de Vosaltres, Kilwa i Dar-es-Salaam a Tanzània. Rentava, medicava, fasciava plagues i ferides. Distribuïa medicines i menjar, imboccando els més greus i els més febles amb una desconcertant delicadesa. La seva personal caritat va ser capaç d'endolcir els ànims de metges sense escrúpols, vigilants cruels, incrèduls musulmans. Aprenent les diverses llengües, aconseguia parlar als africans de Jesús, a encoratjar-los i consolar-los. Va preparar molts al Bateig: va poder comptar aproximadament tres mil batejos administrats en perill de mort. Va ser definida «un àngel de monja». A Gekondi Del 1920 al 1930, monja Irene va viure en la missió de Gekondi (pronunciat “ghikondi”), dedicada a l'ensenyament escolar en un ambient no realment entusiasta. Amb la seva vivacità, recorria els turons de la regió. Convidava chiunque trobés al col·legi i al catechismo. Ocupava els malalts, assistia les partorienti, salvava els nens abandonats. Istruiva les joves consorelle arribades per ella pel tirocinio missioner, envoltant-les d'afecte i atencions. Tanmateix amb les dificultats d'aleshores, va continuar a seguir per correspondència, els seus “fills” africans que es traslladaven més lluny, a les ciutats de Kenya, com Mombasa, Nairobi i altres, fent també de tràmit amb les famílies. La «mare misericordiosa» Els seus africans la van definir «Nyaatha», que en llengua kikuyu vol dir «dona tota compassió, misericòrdia, bondat». Per la seva era la «mare misericordiosa» i no n'havien trobat mai una altra igual. Bruciante del desig de donar a conèixer Jesús Crist i l'Evangeli, acudia onsevulla, incurante de la fatica i, a vegades, de les ofenses. Per exemple, algunes estudiants van contestar el seu operat com a ensenyant, instigades pel mestre Julius Ngare. Monja Irene, tanmateix, va voler igualment anar a assistir-ho, fins que ell no les va morir entre els braços. En aquell mode va contreure a la seva vegada la pesta, que imperversava a Gekondi. La mort Precedentment, el 14 de setembre de 1930, durant un curs d'exercicis espirituals, havia madurat la decisió d'oferir la seva vida pel bisbe del lloc i per les missions. La seva superiora les va donar el realment assenso, amb prou feines, el 17 d'octubre. Nou dies després, diumenge 26 d'octubre, monja Irene va haver de posar-se a llit, collida pels calfreds. Va morir el 31 d'octubre de 1930: tenia 39 anys, dels quals 18 vaig transcórrer, excepte un breu període, a Kenya. Unànime va ser el dolor d'aquells als quals havia fet del bé: «No ha estat la malaltia a portar-la a la mort; l'ha assassinat l'amor», va comentar algú. La causa de beatific
Font: santiebeati.it