Qui va ser
† Nagran, Aràbia, segle VI Martirologio Romano: A Nagran a Aràbia, passió dels sants Áreta, príncep de la ciutat, i trecentoquaranta companys, màrtirs al temps de l'emperador Giustino, sota Du Nuwas o Dun‘an rei d'Aràbia.
En els primers anys del segle VI els etíops, partint de Axum, capital religiosa i política d'Etiòpia, van creuar el Mar Roig per imposar el seu domini sobre els jueus i sobre els àrabs que vivien el territori gairebé corresponent a l'actual Iemen. Un dia Dunaan, membre de la dèspota família dominant, precedentment convertit al judaisme, es va posar a guia de la rebel·lió contra els invasors etíops que havien volgut difondre en les terres conquerides també la religió cristiana: agafat possessió de la ciutat de Zafar, en va massacrar la guarnició i el clergat. Transformada una església en una sinagoga, va cenyir aleshores de setge la ciutat de Nagran, una entre les principals roccheforti cristianes d'aquell país. Li va haver oposat una fira resistència i Dunaan va tenir la millor tan sols quan va prometre una amnistia als habitants en cas que es fossin arresi. Va deixar que els seus soldats saquegessin tota la ciutat i condemno a mort tots aquells cristians que haguessin preferit no abandonar la seva fe. El cap de la resistència va ser un cert Banu Harith, citat quin Areta dels textos grec-llatins, que el Martyrologium Romanum vol príncep de la ciutat de Nagran: ell va ser decapitat juntament amb els membres de les tribus que ho havien sostingut, mentre molts sacerdots, diaques i verges consagrades van haver cremat vius. Dunaan va tractar de adescare la dona de Areta com la seva concubina, però incapando en una seva neta denegació, es va venjar executant dinnanzi els seus ulls les quatre filles i després decapitant també ella mateixa. El martirologio catòlic fixa en el número 340 la quantitat de cristians que van patir el martiri en tals circumstàncies amb Areta, però altres fonts afirmen que puguin haver estat també més de quatre mil. Tot això va passar al temps de l'emperador Giustino i sota Dhu Nuwas (o Dun’an), rei dels Omeritani. Dunaan mateix va estilar un detallat resoconto del succeït en una lletra a un altre rei àrab. A la lectura eren presents també dos bisbes cristians, que les seves testimonis juntes a les d'alguns profughi de Nagran van contribuir a difondre en tot l'Orient Mitjà la notícia de la tràgica massacre i la veneració pels sants màrtirs. Per molt temps va repercutir encara l'eco d'aquest esdeveniment i fins i tot Mahoma va fer menció de la massacre en la Sura 85 del Corano, condemnant els culpables a l'infern. El patriarca d'Alexandria d'Egipte va escriure als bisbes orientals recomanant-se que les víctimes fossin de totes les Esglésies commemorades com a màrtirs cristians. El singular esdeveniment d'aquesta família de màrtirs, Areta i els seus ajuntats, així com de tots els altres companys de martiri, en el segle XVI a judici del cardenal Baronio va merèixer de ser citada també en el Martirologio Romano al 24 d'octubre, soprassedendo al fet que tots aquests fossin molt probablement seguidors de l'heretgia monofisita. Per tant el Baronio va reconèixer indirectament com la palma del martiri superés la taca de l'heretgia, a menys que el seu coneixement bastant sumari de les Esglésies d'Orient no li hagi fet si més no fregar el dubte de l'ortodòxia doctrinal de l'Església etíop. Autor: Fabio Arduino ______________________________ Afegit/modificat el 2006-04-27
Font: santiebeati.it