Qui va ser
Puegnago, Brescia, 19 de febrer de 1843 – Ronco a l'Adige, Verona, 24 d'octubre de 1915 Va néixer el 19 de febrer de 1843 a Puegnago, sobre la riba occidental del Llac de Garda a província de Brescia, sisè de nou fills. A 16 anys va entrar en el Seminari episcopal de Verona. Ordenat sacerdot el 1865 a només 22 anys, li va haver confiat l'encàrrec de vicereggente del Col·legi episcopal de Verona. El 1877 li va haver assignat la parròquia de Ronco a l'Adige (Verona), on ja a l'arribada va trobar les amenaces d'un grup de massoni. Nombroses les obres que van néixer del seu compromís social i caritativo. El 1882 va instituir la societat de les «Ancelle de la Caritat de Santa Maria de l'Auxili»; després l'Asil infantil gratuït, el Col·legi de Treball, el Ginnasio parroquial, una Biblioteca Circulant. El 1884 va fundar la Societat Obrera de Mutu Auxili, per defensar els pobres dels usurai i el 1888 va obrir el petit hospital «Casa Ippolita». El 1893 va obrir un hospici per ancians i el 1844 la «Caixa Rural Catòlica». Pels laics el 1882 va instituir el Comitè parroquial homes i l'Associació mares cristianes. El 1894 va fundar la Congregació de les «Petites Filles de San Giuseppe». Va morir el 24 d'octubre de 1915 a Ronco a l'Adige. És beat des del 1989. (Passar)
Martirologio Romano: A Ronchi al llarg de l'Adige prop de Verona, beat Giuseppe Baldo, sacerdot, que, dedicat al ministeri pastoral, va fundar la Congregació de les Petites Filles de San Giuseppe per l'assistència als ancians i als malalts i la instrucció dels nens i dels joves.
Giuseppe Baldo va néixer el 19 de febrer de 1843 a Puegnago, sobre la riba occidental del Llac de Garda a província de Brescia, sisè dels nou fills d'Angelo Baldo agricultor i Ippolita Casa ostetrica. Dels vuit germans ben ets van morir en tenera edat, desgraciadament la mortalitat infantil era una plaga que ha signat l'existència de tantes famílies fins pocs decennis fa. Els seus pares, en particular la mare, li van donar una educació moral i religiosa encomiable; va aprendre l'aversió a cada forma de compromís i la precisió en el adempiere els propis deures. A 16 anys va entrar en el Seminari episcopal de Verona, diòcesi a què pertanyia Puegnago, es va distingir per l'exemplar comportament, l'aplicació als estudis, l'esperit de pietat, la cremor apostòlica, per què li va haver concedit per la Santa Seu el permès ser ordenat sacerdot el 15 d'agost de 1865 a només 22 anys. Després d'un parèntesi el 1866 com a vicari parroquial en el país de Montorio (Verona), va ser tornat a trucar aviat en Seminari, on li va haver confiat l'encàrrec de vicereggente del Col·legi Episcopal de Verona, encàrrec que va tenir per més de deu anys; demostrant-se òptim educador i plasmatore d'ànimes; va escriure un manual de pregàries que va ser imprès també, a més homilies i regles disciplinari. Després del llarg període de fecunda obra al Col·legi, esglésies i va obtenir del seu bisbe de poder-se dedicar a un camp més vast, per tant li va haver assignat la parròquia de Ronco a l'Adige (Verona), en va agafar possessió el 17 de novembre de 1877, gairebé d'amagat per evitar el xoc amb el grup de massoni, que l'havia amenaçat de mort si hagués usada la consueta solemnitat en la cerimònia. Conscient i convençut que tot el que concerneix la promoció humana del poble, ha de ser pensament i cura també del rector, convogliò cada esforç per la realització d'un vast pla d'acció social i caritativa, dirigit a elevar cada persona en les seves necessitats temporals i espirituals. El 1882 va reunir de les dones per l'assistència infermieristica gratuïta a domicili, en una piadosa societat anomenada “Ancelle de la Caritat de S. Maria de l'Auxili”; va instituir l'Asil infantil gratuït, el Col·legi de Treball i el Ginnasio parroquial, a més va obrir una Biblioteca Circulant. El 1884 va fundar la Societat Obrera de Mutu Auxili, per defensar els pobres dels usurai i el 1888 va obrir el petit Hospital “Casa Ippolita” del nom de la mare, per ocupar els malalts pobres i acollir els vells abandonats.Encara el 1893 va obrir un hospici pels ancians pobres de Ronco a l'Adige i dels voltants i el 1894 va fundar la “Caixa Rural Catòlica”, per concedir préstecs i dipòsits a interessos convenients; en el país, terra d'emigrants, plaga social del temps a Vèneto, difoses un “Decàleg de l'emigrant”, precorrendo l'Encíclica ‘Rerum Novarum’ de papa Lleó XIII. En camp religiós, va posar el Eucaristia al centre de la vida espiritual, va divulgar la Apostolato de la pregària, va començar l'ensenyament de la Doctrina Cristiana; el 1879 va ordenar la Confraria de les SS. Sagrament, va instituir les Quarantore i va fer posar de nou activa la Companyia de la Doctrina Cristiana. Per comprometre els laics en el apostolato, el 1882 va instituir el Comitè Parroquial Homes i l'Associació Mares Cristianes; pels joves volent-los formar a les virtuts i a la devoció a la Mare de Déu, va instituir el 1882 l'Oratori femení i el 1885 l'Oratori masculí. Per poder proveir adequadament a la gestió de totes les obres assistencials pels freturosos, el 1893 havia anomenat a dirigir la “Casa Ippolita”, les Germanes de la Misericòrdia de Verona, les quals tanmateix després d'un any es van retirar, perquè comprometeu en una altra institució femenina a Ronco. A aquest punt, com va succeir a tants fundadors i fundadores, va haver d'instituir ell una nova Congregació; així doncs el 13 d'octubre de 1894 va donar inici amb algunes postulanti a la Congregació de les “Petites Filles de San Giuseppe”. El 25 de juny de 1897 les primeres set monges van fer la professió religiosa; com a cofundadora hi va haver Clementina Ippolita Forante (1864-1928); objectiu de la Institució és l'assistència als ancians i als malalts i l'educació de la infantesa i de la joventut. Després de tan desgastador compromís i després de 22 mesos de malaltia dolorosa, el 24 d'octubre de 1915 pare Giuseppe Baldo va morir a 72 anys a Ronco a l'Adige. Les seves despullades mortals el 7 de setembre de 1950 van ser traslate del local fossar a la Capella de la Casa mare de les Petites Filles de sant Josep; el 24 d'octubre de 1955 es va obrir el primer p
Font: santiebeati.it