La Bíblia
Litúrgia
Doctrina
Comunitat

Cerca un passatge o una paraula

Escriu una referència (Mt 22) o paraules clau (amor) per cercar a tota la Bíblia

Referències
Paraules
Esc tancar cercar
Santoral
Imatge de Claudina Thévenet
Sant de l'Església catòlica

Claudina Thévenet

monja

◆ 3 febrer 1775 – 1837 França

Qui va ser

Lió, 30 de març de 1774 - Lió, 3 de febrer de 1837 Neix a Lió el 30 de març de 1774: fins als 15 anys Claudina Thevenet estudia en l'Abadia de Saint-Pierre-les-Nonnais. Una adolescència, la seva, transcorreguda en el període del terror de la Revolució francesa que les costa la pèrdua de dos germans. Ella assisteix a l'execució però, sobre l'exemple dels dos homes que perdonen els aguzzini, decideix operar pel bé dels pobres i dels orfes. El 1816 col·labora a la creació de l'Institut de la Pia unió del Sagrat Cor de Jesús; així doncs, el 1818 fongui la Congregació de les Religioses de Jesús i Maria, dedicada a l'educació de les noies. En la zona de Lió obre un educandato per joves de bona família i per orfanelle. El 1835 la seva salut empitjora però Claudina no renuncia als compromisos. Dos anys més tardans, el 3 de febrer, mor a Lió. Mare Maria Teresa de Sant Ignazio (nom que va agafar en la seva professió religiosa) ha estat beatificada per Joan Pau II el 4 d'octubre de 1981 i canonitzada el 21 de març de 1993. (Passar)

Martirologio Romano: A Lió a França, santa Maria de Sant Ignazio (Claudina) Thévenet, verge, que moguda de caritat i de força d'ànim va fundar la Congregació de les Monges dels Sagrats Cors de Jesús i Maria per la formació cristiana de les joves, sobretot pobres.

Va néixer a Lió el 30 de març de 1774; de donzella fins als 15 anys va viure en l'abadia de Sain-Pierre-les-Nonnains per rebre una adequada educació; la seva adolescència es va dur a terme en el terrible període del Terror en plena Revolució Francesa que va veure també la mort de dos els seus germans bàrbarament vaig matar el 5 de gener de 1794, víctimes de les anomenades “massacres de Lió”. Claudina va ser espectadora terroritzada de la seva execució i d'això va reportar per tota la vida un continu tremolìo del cap i un respiro affannoso com d'ànsia. Seguint l'exemple dels germans que en punt de mort perdonaven els seus carnefici, també Claudina va perdonar, passant a operar i fer del bé cap als pobres i els orfes, en un primer moment aïlladament i de seguida amb l'ajuda d'altres joves de la parròquia, dirigida pel pare Andrea Coindre. El 1816 va col·laborar al sorgir de la institució de la Pia Unió del S. Cor de Jesús, que va recollir al voltant de si altres set companyes; dos anys després que el 1818, va deixar la casa paternal per fundar la Congregació de les Religioses de Jesús i Maria, amb el deure de l'educació religiosa i civil de les noies. Va obrir a Fourvière un educandato per joves de bona família i una per orfanelle i pobres a què donar una educació, dirigint-les també a l'ofici de filandaie, per poder dar ells un futur de treball en els setifici de Lió. El 1835 la seva salut va començar a anar malament, però ella no es va estalviar en la conducció dels instituts i en la guia de les consorelle, fins que agreujat les seves condicions, va morir santamente el 3 de febrer de 1837 a Lió. Mare Maria de S. Ignazio (nom que va agafar en la seva professió religiosa) ha estat beatificada per papa Joan Pau II el 4 d'octubre de 1981 i canonitzada pel mateix pontífex el 21 de març de 1993.

Font: santiebeati.it