Qui va ser
Breslau, Polònia, 12 d'octubre de 1891 - Auschwitz, Polònia, 9 d'agost de 1942 Edith Stein neix a Breslau, capital de la Silèsia prussiana, el 12 d'octubre de 1891, d'una família jueva de soca alemanya. Criada en els valors de la religió israelítica, a 14 anys abandona la fe dels pares esdevenint agnòstica. Estudia filosofia a Göttingen, esdevenint deixebla d'Edmund Husserl, el fundador del col·legi fenomenològic. Té fama de brillant filòsofa. El 1921 es converteix al catolicisme, rebent el Bateig el 1922. Insígnia per vuit anys a Speyer (del 1923 al 1931). El 1932 és anomenada a ensenyar a l'Institut pedagògic de Münster, en Westfalia, però la seva activitat és suspesa després d'aproximadament un any a causa de les lleis racials. El 1933, secundant un desig llargament acariciat, entra com postulante al Carmelo de Colònia. Assumeix el nom de monja Teresa Benedetta de la Creu. El 2 d'agost de 1942 és treta de la Gestapo i deportada en el camp de sterminio d'Auschwitz-Birkenau on el 9 d'agost mor en la cambra a gas. El 1987 és proclamada Beata, és canonitzada per Joan Pau II l'11 d'octubre de 1998. El 1999 és declarada, amb S. Brigida de Suècia i S. Caterina de Siena, Compatrona d'Europa.
Patronato: Europa (Joan Pau II, 1/10/99) Emblema: Palma Martirologio Romano: Santa Teresa Benedetta de la Creu (Edith) Stein, verge de l'Orde de les Carmelitanes Descalces i màrtir, que, nascuda i educada en la religió hebraica, després de tenir per alguns anys entre grans dificultats ensenyat filosofia, va emprendre amb el bateig una vida nova en Crist, prosseguint-la sota el vel de les verges consagrades, fins que sota un empio règim contrari a la dignitat humana i cristiana va ser llençada en presó llunyana de la seva terra i en el camp de sterminio d'Auschwitz prop de Cracòvia a Polònia va ser assassinada en una cambra a gas. Escolta de RadioRai:
Un pugnetto de cendra i de terra fosca passada al foc dels forns crematoris d'Auschwitz: és això que avui queda de S. Teresa Benedetta de la Creu, al segle Edith Stein; però de manera simbòlica, perquè d'ella efectivament no hi ha més nul·la. Un record de tots aquells innocents exterminats, i van ser milions, en els lager nazis. Aquest petit cop de puny de pols es troba sota el paviment de l'església parroquial de Sant Miquel, al nord de Breslau, avui Wroclaw, a pocs passos d'aquell gris palazzetto anònim, en ulica (carrer) San Michele 38, que va ser per tants anys la casa de la família Stein. Els llocs de la turmentada joventut d'Edith, del seu dolor i del seu destaco. Sobre la paret clara de l'església, reconstruïda després de la guerra i confiada als salesians, hi ha un arc en què hi és incidit el seu nom. En la capella, al començament de la nau esquerra, s'aixequen dos blocs de marbre blanc: un té la forma d'un gran llibre obert, a simbolitzar els seus estudis de filosofia; l'altre reprodueix un gruixut nombre de fulles ammucchiati la un sobre l'altre, a recordar els seus escrits, la seva producció teològica. Però què resta verdaderament de la religiosa carmelitana morta a Auschwitz en una cambra a gas en l'agost del 1942? Precisament, ben més d'un simbòlic pugnetto de pols o d'un record incidit en el marbre. Després de la fi de la segona guerra mundial, el seu esdeveniment és saltada carrer carrer a l'atenció de la comunitat internacional, revelant la seva gran alçària, no només filosòfica però també religiosa, i la seva original senda de santedat: havia estat una filòsofa del col·legi fenomenològic d'Husserl, una feminista ante litteram, teòloga i mística, autora d'obres de profunda espiritualitat, jueva i agnòstica, monja i màrtir; “una personalitat – ha dit d'ella Joan Pau II – que porta en la seva intensa vida una síntesi dramàtica del nostre segle”. Elevada a l'honor dels altars l'11 d'octubre de 1998, la seva santedat no pot comprendre's si no a la llum de Maria, model de cada ànima consagrada, suscitatrice i plasmatrice dels més grans sants en la història de l'Església. Beatificada el maig (del 1987), declarada santa l'octubre, ambdós mesos de Maria: s'ha tractat tan sols d'una feliç quant fortuïta coincidència? Hi ha en realitat un “fil marià” que es dipana en tota l'experiència humana i espiritual d'aquesta màrtir carmelitana. A començar d'una data puntual, el 1917. A Itàlia és l'any de la derrota de Caporetto, a Rússia de la revolució bolxevic. Per Edith el 1917 és en canvi l'any clau del seu procés de conversió. L'any del pas lent de Déu. Mentre ella, jueva agnòstica i intel·lectual en crisi, brancola en la foscor, no resolent-se encara a “decidir per Déu”, a molts quilòmetres de la universitat de Friburgo on és assistent a la càtedra d'Husserl, a la Ciutat Eterna, el franciscà polonès Massimiliano Kolbe amb una partida de confrares fundava la Milícia de la Immaculada, un moviment espiritual que en la seva forta embranzida missionera, sota el vessillo de Maria, hauria assolit en els anys a venir el món sencer per consagrar a la Immaculada el major nombre possible d'ànimes. De la resta – i com oblidar-ho? – allò mateix 1917 és també l'any de les aparicions de la Mare de Déu als pastorets de Fatima. Un fil marià intreccia misteriosament les vides dels sols éssers humans tendint la seva trama secreta sobre el món. Decisiva per la conversió de la Stein al catolicisme va ser la vida de santa Teresa d'Avila llegida en una nit d'estiu. Era el 1921, Edith era sola en la casa de campanya d'alguns amics, els cònjuges Conrad-Martius, que s'havien absentat breument deixant-les les claus de la biblioteca. Era ja nit presentada, però ella no aconseguia dormir. Explica: "Vaig agafar casualment un llibre de la biblioteca; portava el títol "Vita de santa Teresa narrada per ella mateixa". Vaig començar a llegir i no vaig poder més deixar-ho fins que no vaig haver acabat. Quan el richiusi, em vaig dir: aquesta és la veritat". Havia buscat llargament la veritat i l'havia trobat en el misteri de la Creu; havia descobert que la veritat no és una idea, un concepte,
Font: santiebeati.it