Florentino Asensio Barroso

Qui va ser

>>> Visualitza la Scheda del Grup a qui pertany Villasexmir, Espanya, 16 d'octubre de 1877 - Barbastro, Espanya, 9 d'agost de 1936 Florentino Asensio Barroso va néixer el 16 d'octubre de 1877 a Villasexmir, a la província de Valladolid a Espanya, d'una família de petits comerciants i va créixer en un ambient cristià. Va estudiar en el Seminari de Valladolid i va ser ordenat sacerdot el 1° de juny de 1901. Va esdevenir capellà de les «Petites Monges dels pobres» i de les «Servidores de Jesús» i va continuar els estudis llicenciant-se en teologia. El 1915 va ser nomenat administrador dels béns de l'arxidiòcesi i del 1920 al 1935 va ser confessore del Seminari. Va rebre després el nomenament d'administrador apostòlic de la diòcesi de Barbastro, que la seva seu era vacant. Va ser consagrat bisbe el 26 de gener de 1936. La seva entrada en diòcesi (16 de març del mateix any) va ser hostilitzada pels grups revolucionaris i el 22 de juliol va ser aturat i conduït en el Col·legi dels scolopi. El vespre del 8 d'agost va venir incarcerato i horriblement torturat; així doncs, en la nit, transportat en el fossar ciutadà i afusellat. Ha estat beatificat per Joan Pau II el 4 de maig de 1997. (Passar)

Martirologio Romano: A Barbastro sempre a Espanya, beat Florentí Asensio Barroso, bisbe i màrtir, que, afusellat pels milicians durant la persecució contra l'Església, va testificar amb la pròpia sang aquella fe que no havia cessat mai de predicar al poble a ell confiat.

Una altra acreditada víctima de la barbàrie desencadenada per la Guerra Civil Espanyola del 1936 al 1939, contra l'Església catòlica en tots les seves branques, dels bisbes als senzills fidels. Florentino Asensio Barroso va néixer el 16 d'octubre de 1877 a Villasexmir a la província de Valladolid i diòcesi de Palencia; fill de petits comerciants de profunds principis religiosos, va créixer en un ambient cristià, amb la factiva contribució del rector i del mestre. Va fer la Primera Comunió el 1° de maig de 1887, de llavors ençà va començar a sentir el senyal de la vocació religiosa, aconsellat també pel germà Cipriano agostiniano, que el 1888 havia emès els primers vots en el noviziato de Calella (Barcelona), però la seva jove edat va desaconsellar els Superiors a acceptar-ho en l'Orde i ho van dirigir cap al Seminari diocesà. Va emprendre els estudis específics en el Seminari de Valladolid on va rebre el 1899 els Ordes Menors, mentre el 22 de setembre i el 22 de desembre del 1900 va tenir accés al suddiaconato i al diaconat; per fi el 1° de juny de 1901 va ser ordenat sacerdot del bisbe auxiliar de Valladolid, a 23 anys d'edat. La Primera Messa la va celebrar el 16 de juny a Villavieja del Cerro i el 2 agost següent va ser nomenat coadiutore de la parròquia de Villaverde de Medina, encàrrec extens el 27 de desembre també a les properes parròquies de Garrión i de Dueñas. La seva obra de zelant jove sacerdot, va prosseguir el 1903 amb l'encàrrec de Capellà de les “Petites Monges dels Pobres” i alhora com responsable de l'arxiu episcopal. El 2 de gener de 1905 va deixar la cappellania de les dites Monges, per esdevenir Capellà de les “Servidores de Jesús”, oficina que va dur a terme per 24 anys renunciant-vos només per motius de salut. Però l'ascensió en l'organització de la diòcesi de Valladolid, prosseguia el 1° de març de 1905 amb el nomenament per part de l'arquebisbe, com a capellà familiar i el seu ‘majordom’. Mentre espletava aquests nombrosos encàrrecs no va descurar de continuar els estudis en les ciències eclesiàstiques, llicenciant-se en Teologia el 29 d'agost del 1906; contemporàniament el Consell Acadèmic ho va nomenar professor de metafísica, en aquella mateixa Pontifícia Universitat de Valladolid, fins al curs acadèmic 1905-1910; encara el 1910 va ser triat canonge de la catedral i el 1916 va esdevenir membre de les comissions d'examen de la Pontifícia Universitat de Valladolid. Volent continuar a citar els nombrosos encàrrecs també de prestigi que rebia, anotem que el febrer de 1915 va ser nomenat Administrador dels béns del Archidiocesi; esentato de l'oficina de ‘majordom’ va poder dedicar-se completament al apostolato amb les confessions i la predicació. Des del 1920 fins al 1935 va ser confessore del Seminari i de diversos Monestirs religiosos i hospitals, deixant pertot un record de vida viscuda en la virtut i en la santedat. El 1925 va ser nomenat rector de la parròquia de la catedral de Valladolid; per encàrrec de l'arquebisbe Gandasegui agafades a predicar el catechismo als adults en les Posades domenicali, celebrades en la Catedral, aquesta catechesi va tenir un enorme èxit, durant del 1926 al 1935. Després d'una vida transcorreguda tan amb totes les forces al servei de la Diòcesi i dels fidels, pare Florentino Asensio Barroso, ricevé el nomenament d'Administrador Apostòlic de la diòcesi de Barbastro, que la seva seu era vacant de la guia del bisbe, transferit en altra localitat. Tal carregada comportava la dignitat episcopal, per què va ser consagrat bisbe titular de Eurea d'Epir, el 26 de gener de 1936 en la catedral de Valladolid, present una folta delegació de la diòcesi i ciutat de Barbastro. La seva entrada en diòcesi el 16 de març de 1936 no va ser una gran manifestació, al contrari al contrari, perquè autoritat i grups revolucionaris, estaven fomentant desordres per fer fracassar l'acolliment, que el poble volia reservar-li. De tota manera, sigui també sense manifestacions, mons. Florentino va arribar en catedral, on es va dur a terme el solemne ritu. El seu lema episcopal era: “Ut omnes unum sint”. Les Autoritats van ser de seguida hostils al nou bisbe, amb prou feines dos dies després de la seva arribada, la Giunta Municipal va decretar de prohibir el so de les campanes i malgrat una seva súplica del 7 d'abril, no va obtenir cap revoca; la disposició va durar fins al setembre de 1938 quan la ciutat de Barbastro va ser alliberada. Va intentar col·laborar amb les autoritats municipals, especialment per plantejar els problemes del treball; però des que el Front Popular va pujar al poder a Barbastro, l'anticlericalisme agafades el sopravvento; es va agafar a espiar i controlar religiosos i fidels compromesos en l'Adoració Nocturna

Font: santiebeati.it