Qui va ser
Nàpols, segle IV Va preservar la diòcesi de l'heretgia ariana. Va fer construir una basílica cimiteriale en la vall de la Sanitat, prop de les catacombe de sant Gaudiós. Hi va haver sepolto i de seguida hi van ser agençats també les restes mortals del bisbe sant Massimo. Martirologio Romano: A Nàpols, sant Fortunato, bisbe. Escolta de RadioRai:
No és precisada ben la data del seu episcopat, que ha d'haver passat cap a mitjans del segle IV, al temps que enfurismava l'heretgia ariana. L'heretgia scaturì de l'heretge Ario d'Alexandria (280-336) el qual afirmava que el Verb, encarnat en Jesús, no és de la mateixa substància del Pare, però representa l'abans de les seves criatures. L'heretgia va desencadenar una lluita a vegades també violenta, entre les dues posicions existents en l'Església d'aleshores, a què no va ser estrany el poder civil. El bisbe de Nàpols Fortunato va fer de tot per preservar la seva diòcesi del scossone arià, malgrat la temptativa dels bisbes orientals favorables, que fugits del Concili de Sardica (actual Sofia a Bulgària), volien treure-ho de la seva part. Se sap que va fer construir una basílica cimiteriale que va agafar el seu nom, en la vall de la Sanitat, poc lluny de les catacombe de S. Gaudiós i que va assumir una primària importantment. En aquesta basílica s. Fortunato va ser sepolto després de la seva mort i de seguida en el mateix lloc van ser agençats les restes mortals del bisbe s. Massimo, 10° bisbe de Nàpols, que víctima de la ja citada lluita herètica ariana, havia mort en exili a Orient, i que el seu successor s. Severo, havia reportat a Nàpols. Sota l'episcopat del bisbe Joan l'Escriba († 849), les relíquies de s. Fortunato i de s. Massimo van ser traslate en la “Stefania”, l'antiga catedral de Nàpols. I d'aquell mateix període, és el famós “Calendari Marmori” de Nàpols, esculpit en el segle IX i encara conservat en ambients de l'actual Catedral, que reporta el nom de s. Fortunato al 14 de juny; i que a la mateixa data és reportat després en altres Calendaris napolitans i en el ‘Martirologio Romano’. Encara avui molts napolitans porten el seu nom, això testifica l'al llarg d'i incessant culte gaudit en els segles del sant bisbe Fortunato, del qual desgraciadament s'ha pogut donar aquí només poques notícies. Autor: Antonio Borrelli ______________________________ Afegit/modificat el 2003-12-13
Font: santiebeati.it