Qui va ser
Emblema: Bastone pastoral Martirologio Romano: A Vèneto, commemoració de sant Magno, bisbe, que es diu sigui marxat per la ciutat de Oderzo amb gran part del seu ramat a causa de la invasió longobarda, fundant la nova ciutat d'Eraclea, i hagi construït vuit esglésies a Venècia.
El 6 d'octubre el calendari litúrgic passada la memòria de sant Magno, bisbe de Oderzo i Eraclea. Quan el 568 les ones Longobardes, de rei Alboino van envair la plana padana, fent de Pavia la seva capital, els Bizantins, que a partir de la deposició el 476 del darrer emperador romà, Romolo august, detenien amb Zenó I les insígnies imperials de l'Occident, van poder fer gairebé nul·la contra l'arrogància de tals bàrbars. Aleshores Venècia no encara existia, al seu lloc hi havia una llacuna brumosa en la qual s'havien refugiat els pagesos i els pescadors padans defugits a les ràtzies bàrbares. Gradualment aquells miserables llogarets de fusta, van ser substituïts per la pedra, sempre en bilico entre aigua i terra, i així es va formar Venècia. L'esdeveniment de sant Magno s'insereix realment a principis de la història de la llacuna, en un d'aquells 118 illots al límit amb el mar. Magno, nascut al final del segle VI a Altino, una vegada adquirida una òptima educació humanística, va triar la vida ermitana, durant la qual es va preparar a rebre el ordinazione sacerdotal que va passar a la ciutat de Opitergium, avui Oderzo. En aquesta ciutat santa Magno va donar inici al seu compromís dirigit a extirpar sigui el paganisme sigui l'heretgia ariana. Donades les circumstàncies no realment favorables pels opitergini, sant Magno va organitzar, amb el consens de papa Severino, una “transhumància” cívica en un isoletta que serà successivament anomenada Eraclea. Entre les primeres coses va fer construir la catedral dedicada a l'apòstol Pere i altres esglésies en els llocs on més tard sorgirà Venècia. En aquesta empresa de trasllat de Oderzo a Eraclea, sant Magno va figurar als ulls dels ciutadans com un novell que guia el seu poble a la terra promesa. El 665 Oderzo va patir un greu atac per part dels Longobards arians que van rapar la ciutat completament al terra. Pocs anys després, cap al 670 aproximadament, sant Magno va morir a Oderzo i les seves restes van ser inhumades en la seva catedral. Segons una constant tradició quan sant Magno va ser caçat pels Bàrbars i va buscar un refugi en les llacunes de Venècia, sant Raffaele es va presentar a ell en una visió i li va dir que volia tenir un santuari en aquell lloc. El bisbe va obeir i va encimbellar una església en honor de sant Raffaele en la part de la ciutat anomenada Dors Daro. Il·luminat per una llum sobrenatural, sant Magno hauria vist dur-se a terme sota les seves mirades els esdeveniments futurs de l'esplèndida història de Venècia. El culte de sant Magno no ha cessat d'existir en la diòcesi de Venècia, on les despullades mortals van ser traslate el 1206 del Dux Pietro Zani, és considerat encara un patró secundari. Actualment les seves restes descansen a Eraclea conservats en l'Església parroquial de Santa Maria Immaculada. San Magno té com a emblema el Bastone Pastoral Episcopal i és considerat protector dels paletes.
Encara que la seva Llegenda fos, com afirma el Comm. Martyr. Romanís., "un teixit de llocs comuns" i quantunque les primeres testimonis a sobre d'ell siguin de molts segles posteriors, en canvi seria imprudent renunciar a la posició de discreta acceptació de la tradició veneciana, que va ser ja del bollandista J. Ghesi quière. Segons aquesta tradició Magno va néixer a Altino de família noble, probablement en l'el darrer quart del segle HI. Madurada en pàtria la formació humanística, es va retirar vitalici ermitana en una illa de la propera llacuna, si es va preparar al sacerdoci, que va rebre i va exercitar a la ciutat de Oderzo, combatent les darreres propaggini del paganisme i les infiltracions arianes, procedents de la part de la diòcesi (Ceneda), ocupada pels Longobards. El 630 ca. va succeir a s. Ticià en la seu episcopal de Oderzo. La ciutat i part de la diòcesi eren encara subjectes als Bizantins, de què constituïen el darrer contrafort sobre la terraferma, un tascó de resistència conficcato en el regne longobard. No és meravella que Rotari, aprofitant de la circumstància que les forces bizantines eren compromeses a Orient, el 638-39 hagi abordat i ocupat la ciutat. La major part dels habitants, sota la guia dels seus caps polítics i especialment del bisbe, es va refugiar a les illes properes de la llacuna veneciana, que formaven part de la diòcesi de Oderzo, els piú en aquella si va sorgir "Civitas nova que dicitur Eracliana". Magno va obtenir del papa Severino (28 de maig - 2 d'agost de 640) i de Primigenio, patriarca de Grau, de transferir-vos la seu episcopal, també conservant també el nom de Oderzo. Hi costruí la catedral dedicada a l'apòstol s. Pietro, al contrari la tradició ho fa també fundador, per divina inspiració, d'altres vuit esglésies en aquella zona realtina on sorgirà Venècia. Un nou afflusso de opitergini a Eraclea i a les illes properes va tenir lloc quan, el 665-667, Oderzo va ser rioccupata dels Longobards i destruïda per les fondamenta. El sant va sobreviure pocs anys al trist esdeveniment: morí novantenne al voltant del 670 i va ser sepolto en la seva catedral. Quan pel interramento de la llacuna circumdant, Eraclea va ser abandonada pels seus habitants, el dux Pietro Ziani (1205-29), el 6 d'octubre de 1206, va fer transportar les restes de Magno a Venècia, en l'església de S. Geremia. El 21 de desembre de 1459 el senat venecià va decretar que aquell dia fos festiu per tota la ciutat; en aquella festa els duxs anaven pelegrins amb la seva cort en l'església de S. Geremia, fins a que, el 28 de setembre de 1563, un nou decret del senat va permetre que un braç del sant fos portat en la basílica de S. Marco i allà cada any, el 6 d'octubre, exposat a la veneració del dux i dels fidels dins d'un ric reliquiari de plata. Magno continua a ser venerat en la diòcesi de Venècia com a patró secundari, també després que el 22 d'abril de 1956 les seves restes torna
Font: santiebeati.it