Maria Francesca delle Cinque Piaghe

Qui va ser

Nàpols, 25 de març de 1715 - 6 d'octubre de 1791 Martirologio Romano: A Nàpols, santa Maria Francesca de les Plagues del Senyor el nostre Jesús Crist (Anna Maria) Gallo, verge del Terz’Orde Secular de San Francesco, admirable per la paciència davant dels innumerables i continus patiments i avversità, per les penitenze i per l'amor de Déu i de les ànimes.

Anna Maria Gallo va néixer a Nàpols el 25 de març de 1715 de petits comerciants de merceries. Va rebre la Primera Comunió a l'edat de set anys. Va néixer i va viure en els famosos “Barris espanyols” de Nàpols, zona poblada i no precisament famosa; treta de tants vicoletti intersecats a escaquer si les tropes espanyoles vicereali del ‘600 venien ‘accquartierati’ en casetes de 1-2 habitacions, altes màxim 1 a poc a poc a poca distància del Palau Reial, preparats a intervenir a la primera crida. De seguida gairebé acabada l'ocupació espanyola, aquestes cases van ser sopraelevate d'altres plans, atès que era prohibit construir fora dels murs de la ciutat i tretes les tropes van entrar els ciutadans per viure-hi. El nom d'aquest barri, a prop de la carretera principal de Nàpols, carrer Toledo, format per un reticolato d'alts palaus però en carrerons estrets i sense llum és encara anomenat “sobre els Barris”, la població viu pràcticament a brevíssima distància de les finestres i balconades del mur davant; aldilà de l'origen històric, hi ha el real problema de l'auxili en cas de perill, sobretot d'incendi, perquè les autobotti dels Bombers no passen. A l'època de la nostra Santa no hi havia només un perill per la promiscuità i la violència desenvolupat, però hi havia també un fervor d'obres religioses amb convents i esglésies que els seus Ordes s'establien aquí, per poder donar concreta ajuda espiritual i material als fidels. La noia a mesura que creixia va mostrar una pràctica religiosa de les virtuts cristianes tal d'ésser soprannominata la “santarella” va conèixer i es va fer guiar del futur sant Giovan Josep de la Creu, alcantarino del convent de s. Lucia al Mont, que la seva església Anna Maria freqüentava. A setze anys guanyant les resistències i les percosse del violent pare, que la volia esposa d'un ric jove, que l'havia demanat, Anna Maria va entrar en l'Orde de la Reforma de s. Pietro d'Alcantara, prenent-ne l'hàbit i pronunciant els prescrits vots, canviant el nom de bateig en el de Maria Francesca de les Cinc Plagues, quedant en el món secular. El seu Director espiritual era el pare Giovanni Pessiri, el qual de seguida va admetre la religiosa juntament amb la Terciària Maria Felice, en la seva casa en vico Tres Re a Toledo, on va quedar per 38 anys fins a la mort. L'edifici va agafar de seguida el nom de convent per la mansió de les monges, però aquest no havia estat construït per aquest ús i així doncs té encara avui totes les característiques d'una habitació còmoda per família de tres habitacions tramutate en capella i obres annexes. La vida de s. Maria Francesca és tot un susseguirsi de patiments físics i morals, que en continuïtat es van acarnissar en contra d'ella, donades a Crist com a penyora pels pecadors; la seva casa va esdevenir meta contínua de fidels entre els quals s. Francesco Saverio Bianchi a què va predir la santedat. Va tenir el do de la profecia i encara vivent es van operar fets prodigiosos a qui el poble els va considerar com a miracles. Encara avui a distància de més de dos segles, el poble acudeix a demanar gràcies com és testimoniat per dues làpides a l'exterior de la casa-capella, la segona és per ho evitat desastre de la II guerra mundial que amb els seus 105 bombardejos sobre Nàpols, va estalviar els ‘Barris’ i el seu dens poble. En la capella hi ha encara la seva sella de dolor sobre què, en especial les dones desitjoses de tenir un fill devotament s'asseuen a impetrar la gràcia. Va morir el 6 d'octubre de 1791 a 76 anys i el seu cos descansa en el Santuari-Casa de la Santa en Vico Tres Re a Toledo. Als funerals va participar una gran multitud i junta el taüt a l'església aquesta va ser agafada d'assalt de qui volia a cada despesa una relíquia, van haver d'intervenir els Guardes de cos del Rei. Va ser beatificada el 12 de novembre de 1843 per papa Gregori XVI i canonitzada el 29 de juny de 1867 pel Pontífex Pius IX, abans santa napolitana de l'Església.

Font: santiebeati.it