(129)
Des de l’abisme et crido, Senyor
1 Càntic de pelegrinatge. Des de l’abisme et crido, Senyor;
2 Senyor, escolta el meu clam. Escolta, estigues atent al meu clam que et suplica.
3 Si tinguessis en compte les culpes, Senyor, qui es podria sostenir?
4 Però és molt teu donar el perdó; per això mereixes que et venerin.
5 Confio amb tota l’ànima, Senyor, confio en la teva paraula.
6 Espera el Senyor la meva ànima, més que els sentinelles el matí. Que els sentinelles esperin el matí;
7 Israel, espera en el Senyor. Perquè són del Senyor l’amor fidel i la redempció generosa.
8 És ell qui redimeix Israel de totes les seves culpes.